D’acord que la policia i la justícia no van actuar ni coordinadament ni intel•ligent, que hi farem si no en saben més; però aquí s’acaben els eximents: els episodis de guerrilla urbana que es viuen cíclicament a Barcelona no responen al malestar per la crisi del capitalisme, sinó a la rebequeria d’una colla de fills del desarrelament cultural i econòmic de la societat benestant i neoliberal que només saben expressar-se fent el vàndal.
Els joves que cremen contenidors, assalten botigues i ataquen a la policia expressen així el seu desconcert enfront un món que no entenen perquè no hi saben trobar un lloc. No són estudiants ni obrers; són l’expressió d’una generació frustrada perquè ho ha tingut tot sense esforç, a qui res no engresca perquè no entenen el sentit de lluitar per obtenir i que, faltada de cap valor de referència social, només sap expressar el seu desarrelament del món que amb tanta cura i cotó els han preparat els seus pares, amb la violència gratuïta.
Els moviments alternatius són un projecte polític molt més seriós que el fracàs d’aquests fills invàlids d’una societat benestant, que busquen el desordre per cridar l’atenció sobre la seva terrible soledat.
Dit a El Món a RAC 1 el 5 d'octubre de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada