Molts editors van estabornits buscant com sigui un llibre que es vengui, que a hores d’ara és l’únic que els importa. D’altres s’estan esprement el magí per quadrar els números després de l’enxampada, patriòtica això si, que els ha fet l’Arc de Berà. Fins i tot n’hi ha que miren a la desesperada la forma de no perdre-ho tot, no només el negoci. Però per sort, la triomfant presència catalana a Frankfurt d’ara fa tres anys no fa més que disparar el volum d’obres que l’Institut Ramon Llull subvenciona perquè es tradueixin a d’altres idiomes: de 62 al 2005 a 92 l’any passat. A d’altres països convidats, com Portugal, Grècia o Hongria, es veu que les coses els van anar pitjor. A aquestes xifres cal d’afegir-hi els llibres que es tradueixen sense passar per la finestreta pública i que, per l’IRLL, no valen, per què només comptabilitzen com a èxits els seus propis.
Vist això el balanç de la Fira de Frankfurt d’enguany ha de ser qualificat de miraculós. Que en mig d’un mar de dubtes, insolvències i mals auguris, amb l’e-book que no arrenca ni regalant-los i amb un flamant premi Nobel que considera que el català hauria de ser reduït al nivell de residu tòxic, hi hagi 92 llibres oficialment traduïts omple d’esperança. Llàstima que, potser, les importants vendes de Maria Barbal o Jaume Cabré no serviran per equilibrar la balança de pagaments i que, pel que va costar la broma, es podria haver fet molt més atenent la potència dels autors catalans.
Ja se sap que, a quatre dies de les eleccions, les eufòries oficials tendeixen a amplificar-se més del compte; però el miracle de Frankfurt 2007 no salvarà la literatura, ni l’edició catalanes. Llàstima, perquè els miracles van cars avui en dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada