18/10/10

El tancament d’Arc de Berà, amenaça i esperança

El tancament de la distribuïdora l’Arc de Berà sotragueja el sector editorial. Mentre que els gestors dels segells distribuïts per l’Arc s’han empenyorat fins les seves cases per tirar endavant, els propietaris de la distribuïdora no accepten un crèdit de la Generalitat perquè han de presentar un aval personal. El conflicte amenaça amb ensorrar part de l’edició en català.

El deute d’1,8 milions d’euros posa en uns situació financerament delicada a molts segells que van confiar la distribució dels seus llibres a l’Arc de Berà i a transportistes que els feien serveis. Són les liquidacions de Sant Jordi i, en algun cas, de la campanya de llibres de text, les dues puntes principals del negoci editorial a Catalunya. Aquesta setmana el Departament de Cultura de la Generalitat ha aprovat la concessió d’un crèdit per que la distribuïdora pagui editors i transportistes, uns diners que anirien directament als creditors, però els gestors de l’Arc no accepten haver d’avalar-lo personalment; però és que l’administració no pot admetre avals immobiliaris.
A hores d’ara la situació està enrocada. Si els accionistes de l’Arc de Berà, representats per Joaquim Encesa i Jordi Úbeda, no accepten la molt avantatjosa oferta que els ha fet el Departament de Cultura, consistent en un crèdit a interès zero i amb cinc anys de carència perquè tinguin temps de vendre alguna de les propietats que ells mateixos van dir que posarien a disposició dels creditors quan va esclatar l’afer, el tancament de la distribuïdora pot acabar en un concurs de creditors només que un dels afectats es personi al jutjat. Si s’arriba a aquest punt, la situació financera de molts editorials catalanes pot quedar més que en entredit. Hi ha editors que ja han empenyorat la seva casa per poder aconseguir una pòlissa de crèdit amb la que fer front a l’impagament de les liquidacions de l’Arc. En una demostració de sarcasme, quan es va interpel•lar a un dels accionistes de la distribuïdora sobre aquesta paradoxal situació, la seva resposta va ser: ‘no n’hi ha per tant’. La realitat, però, és que els editors s’estan jugant el futur, la Generalitat ha fet una oferta excel•lent, i els únics que no han posat res de la seva part han estat els propietaris d’Arc, la part deutora. Perquè?
Perquè no volen perdre ni un enze del seu patrimoni. De la seu de la llibreria Ona, a la Gran Via de Barcelona en poden treure unes bones rendes si la lloguen, del magatzem de Montigalà, de la que n’és titular la societat patrimonial Llibres Catalans, ja n’estan traient diners, doncs ja el tenen llogat, al magatzem de Gualba segueix operant la plataforma logística Arc Logi, també del grup, i l’antiga seu de Gran Via llibres és amb la que pretenen pagar als creditors un cop l’hagin venuda. Sobre aquest local hi ha una hipoteca de 450 mil euros demanada per cobrir un aval de l’Institut Català d’Indústries Culturals (ICIC). Però, tal i com està el mercat immobiliari, quan trigaran a vendre aquest local? Acceptaran vendre’l per un import inferior al que en demanen amb tal de saldar els deutes? Perquè no posen al a venda la resta d’immobles i liquiden abans?
El bri d’esperança en tot aquest escàndol, que algú pròxim al cas ha adjectivat com propi de ‘milletets’, és que ja s’han creat dues comercials, Xarxa de llibres i Nus de llibres, que s’encarregaran de la distribució i facturació dels volums de les editorials afectades. Però mentre que els primers han abandonat Arc Logi per donar la logística de la distribució a Àgora (Planeta), els segons continuaran treballant amb la plataforma de l’Arc, però facturant ells. El problema dels primers es ara treure tots els volums que tenen als magatzem de Gualba, el dels segons és la incertesa del funcionament futur, vist com ha acabat l’empresa mare. Sigui com sigui, degut a aquest afer, la distribució a Catalunya canviarà. Va tard; ho havia d’haver fet fa temps i ens hauríem estalviat aquest cas.

Joan Manuel Tresserras
Home prudent com pocs en la política, dient públicament que l’anunci de portar la llei del cinema al constitucional és una bajanada, perquè en cap moment vulnera els drets dels castellanoparlants, el conseller de cultura ha posat el dit a la nafra respecte de l’actitud electoral, agressiva i nècia del PP. Tresserras ha dit per fi, i ja li ha costat, el que tants ciutadans pensen.

Xavier Dalfó
El premi que ha atorgat el col•legi de periodistes de Girona al fundador de ‘Canigó’ reconeix els mèrits d’una revista que, nascuda per a la informació local a Figueres l’any 1954, va esdevenir clau per entendre la lluita contra el franquisme i la transició quan, a partir de 1971, es va traslladar a Barcelona i la va dirigir la seva esposa, l’escriptora Isabel Clara Simó, fins 1983.