El Mundo de Catalunya ha fet quinze anys i jo amb ell: vull dir que hi porto escrivint des del primer exemplar d’aquell ja llunyà setembre de 1995. La meva dedicació al periodisme venia d’una mica més lluny: el Maresme, Tele eXpress, Correo Catalán, Avui, RNE, Catalunya Ràdio, El Periódico, TVE, El Observador, mitjans i professionals que em van ensenyar l’ofici i als que sempre estaré agraït de permetre-m’hi escriure.
Molta gent em pregunta, encara a hores d’ara, per què escric en aquest diari que part de la classe política, cultural i econòmica del país consideren poc menys que ‘empestat’ per mor d’alguns aspectes de la seva línia editorial; com si els diaris que s’editen a Catalunya fossin d’estricta i pulcra obediència nacional, cultural i social catalana, ves quin riure que em fan la majoria.
Quan l’Albert Montagut em va proposar de col•laborar a El Mundo de Catalunya, aquell sufocant estiu de 1995, no m’ho vaig pensar dues vegades; la idea d’escriure en un dels diaris de màxima difusió a tot l’estat era massa temptadora, i participar-hi des de l’edició de Catalunya un repte doble: professional i ideològic. Fins quan serien capaços aquella colla de suportar a les seves pàgines un catalanista d’esquerres que, venint del comunisme, havia desembocat en una mena de keynesianisme anarco-burgès francament difícil de definir? La resposta la dona el pas dels anys: ahir dijous publicava la meva columna setmanal al suplement Tendències i dilluns faré el mateix a la pàgina setmanal de crònica cultural.
He dissentit moltes vegades amb la línia editorial del diari des de les seves mateixes pàgines i espero seguir-ho fent durant molt de temps. És la marca de la casa: viu i deixa viure. Jo dic les coses tal i com les veig i, si a algú no li agrada, ho replica des de les mateixes pagines. Coses que fan els lliberals. A altres diaris prseumptament progres, socialdemòcrates o dels que sempre van a favor del qui mana, no se si m’ho deixarien fer però ho sospito: no ho podria fer; com tampoc no podria escriure en català a la majoria de rotatius, cosa que si que faig en aquest. Per què, doncs, no hauria d’escriure a El Mundo de Catalunya? Certs prejudicis no haurien de formar part de l’ofici de periodista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada