Drets i premis

Encara que la venda de llibres digitals és simbòlica, el debat sobre els drets d’autor digitals no. A Liber hi ha posat bones intencions. Dir que cal un contracte específic per al drets digitals, que hi haurà un consens i que el dilema és llegir o no, és no posar el dit a la nafra. Ara no és negoci el llibre digital,però quan ho sigui els grans editors volen tenir-ho tot ben amarrat. Com? Amb contractes de cessió de drets digitals a raó del 25% del preu net de cada descàrrega; no és mal negoci, a penes representa un 12% real sobre el preu de venda de cada llibre electrònic. Si tenim en compte que el preu de venda del digital ha de ser, aproximadament, la meitat que el paper i molt més barat de produir, no cal ser economista per veure que, amb els llibres electrònics, els autors perdran la meitat dels ingressos que els reporta la venda de llibres. El que cal és equiparar el que cada autor cobra per la venda d’un llibre tradicional amb el digital.
Que algunes editorials parlin d’un preu net que ningú no coneix és insòlit a hores d’ara, perquè no se sap quin percentatge del preu de venda representa les comissions i taxes que apliquen els portals digitals. El que es proposa és com si, en el els llibres de paper, els autors cobressin del preu resultant de descomptar el percentatge de llibreria i de distribuïdor, cosa inaudita avui. Però d’això no se’n va parlar a Liber.
I si les liquidacions no reconeixen els mèrits queden els premis per fer-ho, encara que te’ls donin els de casa. És el que ha fet la revista Sàpiens, que ha atorgat la primera edició dels seus premis al programa de televisió Sota terra, produït per Batabat, del mateix grup empresarial que la revista convocant.