El Nobel dels desheretats

La Editorial Tusquets m’ha fet pensar en el Nobel dels desheretats, dels rodamóns, dels que no tenen res a perdre si els involucren en la més banal de les moltes festes literàries que hi ha al món perquè ja ho tenen tot perdut: John Steinbeck, qui va convertir la dignitat dels pobres y dels desarrelats en el tema central de la seva obra; l’autor que va relatar amb tanta cruesa la derrota dels oprimits en un món injust, que tot i el guardó, de 1962, i el Pulitzer per Raïms de la ira (62), l’any 1940, la seva obra és incòmode fins i tot per l’esquerra hispanoamericana i socialdemòcrata que tan satisfeta està del Nobel de Vargas Llosa. És la diferència entre la literatura compromesa, amb vocació de transformar la realitat, i la novel•la de saló que només aspira a enrogir les galtes de les senyoretes dels nobles salons de la burgesia que juga a progressista els diumenges a l’hora del cafè.
Tusquets ha posat una faixa al clàssic que John Ford va portar al cinema, en el que recorda que és un llibre excel•lent per entendre la crisi. A que espera TV 3 per emetre la cinta guanyadora de dos Òscars l’any 1940. O potser és que el CAC els renyaria? He fet llegir ‘Los vagabundos de la cosecha’ (Libros del Asteroide), els colpidors reportatges que Steinbeck va escriure per al San Francisco Chronicle l’any 1936, i que van donar origen a la novel•la, a un grup d’universitaris, i el debat ha acabat amb una argumentada i ferotge crítica al capitalisme. Són les generacions més ben formades de la història d’aquest país. No se que passarà quan els projecti ‘This land is your land’ (1976) film de Hal Asby basat en l’autobiografia de Woody Guthrye ‘Bound for Glory’ (Global Rythm), però rellegeixo en edició d’Star Books, I si de Guthrie salten a Peter Seeger, Bob Dylan, Bruce Springsteen i comencen a entendre tantes coses?