Els llibres també han canviat

El món editorial ha canviat. La crisi, el mercat digital, les noves formes de difusió, l‘augment de llibre públic i la pèrdua de prestigi del coneixement estan sacsejant d’una manera impensable fa quatre dies tots els actors d’un gremi poc acostumat a canvis bruscos. Assistim a la ràpida caiguda d’imperis i a la vertiginosa ascensió de nouvinguts. I això costa de pair.

Perquè trontolla la fira de Frankfurt quan Google anuncia que te 40 mil llibres per posar a la venda? Per quin motiu l’agent Carme Balcells busca un soci que aporti mig milió d’euros al seu negoci multi-Nobel? Perquè ha fet fallida l’Arc de Berà, un dels símbols del catalanisme cultural? Per què en pocs anys el negoci editorial s’ha capgirat completament. Les llibreries han passat de petites a grans, d’enormes a virtuals i ara tornen a perviure les petites. La distribució ha canviat la vella furgoneta i els albarans per àgils i agressius comercials que ofereixen descomptes insòlits fa poc i plataformes logístiques amb magatzems automatitzats. El preu únic del llibre és en vies d’extinció, els escriptors reclamen més del 10 per cent, els agents cobren als autors segons l’antiguitat en el mercat, i res no s’assembla avui al que era fa pocs anys.
La transformació d’un negoci ja força antic com és el de fer i vendre llibres no està essent precisament assossegada. Si fa un temps la clau era protegir les petites llibreries de les macrosuperfícies de comerç cultural, el comerç electrònic i el llibre digital estan, als EE UU, matant les grans cadenes Border’s i Barnes & Noble. El best-seller i el llibre generalista, font principal de negoci de les grans botigues, ja es compra per Internet o es descarrega a l’e-reader. Us imagineu quan han de facturar al dia la Betrand, la FNAC o la Casa del llibre per què el negoci els surti a compte? La petita llibreria, que aconsella, que ven llibre literari, d’humanitats o especialitzat, torna a treure pit. Aquests títols, o no són en e-book, o els seus lectors els volen en paper.
Però la crisi pot frenar aquest procés de transició. Quan no hi ha diners no es venen ni llibres digitals (prou que es veu), ni cap d’altre. Per contra augmenta el consum de llibre públic i es practiquen d’altres formes d’aprofitament de llibres com la reutilització de llibres literaris en l’educació, un tema que ha propiciat la firma d’un manifest en contra per part de 40’0 autors i ensenyants de Catalunya.
Però el problema no és que la gent es passi els llibres, poden fer-ho, en tenen el dret; ni que es llegeixin llibres de la biblioteca, per això són. El que cal és que les administracions paguin un percentatge decent als autors per cada llibre deixat i que el miserable 10 % de drets d’autor s’augmenti ben be fins un 25 %. Com pot ser que l’autor, única peça imprescindible en la producció editorial, sigui el que menys percentatge s’emporta sobre el preu de venda del llibre? Laboralment els escriptors estan al nivell dels obrers de primers de segle; inclòs el treballar en diumenge, de nit i contra el rellotge.
Les crisis serveixen per créixer. Encara que la lectura hagi perdut prestigi social, encara que la primera despesa que es retalli sigui la del consum cultural i encara que els autors que no són Vargas Llosa hagin de seguir traient temps a la son per escriure, el món editorial se’n sortirà d’aquesta, i serà més fort. Les formes de venda i distribució canviaran. Les petites llibreries especialitzades perviuran, les grans tendiran a la venda digital en tots els suports haguts i per haver (iPad, e-reader, iPhone...). La comercialització i la distribució, separades d’una vegada, seran més àgils i professionals. L’edició i la gestió de drets també han de canviar si no es vol empobrir la creació literària a còpia d’ofegar l’autor o empènyer-lo a fer obres dissenyades pels departaments de màrqueting o la no sempre encertada inspiració d’un editor.
I la manera d’escriure, canviarà també?

Agustí Villaronga
Si a un dels millors directors del país se’l dota d’un pressupost homologable i te una bona història entre mans, l’èxit està garantit. La feina ingent de la productora Isona Passola, l’encertada nova política de subvencions del conseller Tresserras i l’enorme talent narratiu d’Emili Teixidor, autor de la novel•la, faran de Pa Negre una fita en el cinema català. El públic no pot fallar.

Mascarell i Bru de Sala
Acostumats a influir en la política cultural, es veia a venir que no estarien massa temps sense fer-se sentir. Creant el Cercle de Cultura amb en Pere Vicens, una vella idea que fe temps que tenien pensada per quan els calgués fer-se sentir i no tinguessin càrrec públic, tornaran a tenir el protagonisme en el debat cultural que van perdre en ser apartats de la política i la gestió.