No se si serà per la ‘cosa’ de l’Arc de Berà, però aquests darrers dies s’ha instal•lat una certa nostàlgia, com si s’acabés el món, a les petites misèries de l‘hemisferi llibresc. D’una banda els propietaris de la distribuïdora traspassada continuen negant-se a l’aval que permetria tancar el conflicte correctament, tal i com havien dit que volien fer. Hi va haver una reunió la setmana passada amb advocats i tal, però no va servir de res. Els creditors, a més de neguitosos per la incertesa del seu futur, comencen a estar molt empipats.
En un article sobre aquest tema publicat en aquest diari el 18 d’octubre, qui això firma parlava de la distribuïdora Àgora i entre parèntesi posava Planeta, atribuint-li en bona lògica la propietat, doncs el 60% de l’empresa és de Grup 62, i aquesta companyia és majoritàriament propietat del Grup Planeta, tal i com diu l’anuari del 2010 editat pel holding. Doncs bé, hi deu haver molts nervis i cagarines en el vell món editorial, quan un abrandat anònim va escriure al meu bloc d’articles (www.casavbn.blogspot.com) que jo ‘venia d’Arbeca’ per atorgar el control d’Àgora a Planeta. Doncs qui el te, sinó? Una altra cosa és que no l’exerceixin de forma ferrenya, però la majoria és majoria també al, a voltes, irreal món editorial. Com solc fer no vaig penjar el post, no perquè l’espifiés, sinó perquè no tinc per costum airejar anònims, sobretot ara que sembla que el món d’ahir s’està fonent com un panellet a la boca.
Per sort trenta edicions del premi Just Manuel Casero i trenta dos anys de vida de la llibreria 22 de Girona no són la fi del món. Diumenge es fa una nova edició del premi i en Guillem Terribas entra al twitter. Això és vida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada