Jaimes, ‘les libraires’ de Barcelona

La llibreria Jaimes ha fet 70 anys. Coneguda per especialitzar-se en llibre francès, les tres generacions de la família que l’han dirigida han superat tots els inconvenients haguts i per haver, fins que s’han topat amb la Llei d’arrendaments urbans que els farà fora del Passeig de Gràcia d’aquí a tres anys. Com ells, altres comerços patrimoni de la ciutat estan en perill.

Quan en despertar-se va sentir les gotes de pluja colpejar els vidres, el primer que va pensar la Montse Porta va ser en agafar un avió cap a París i no tornar. Que per Sant Jordi faci un ruixat forma part de la festa, però haver de muntar les parades plovent just el dia en que la llibreria fundada per l’avi fa 70 anys li va semblar, per un instant, excessiu. Li devia passar pel cap la cançó de l’enyorat Gainsbourg: ‘Jè suis venú te dire que je m’en vais’, que vaig recuperar gràcies a ‘L’intégrale et caetetera’ (Bartillat), el volum amb totes les seves cançons que vaig adquirir a la Jaimes fa poc.
Però no va anar a l’aeroport. No havia tornat a fer-se càrrec de la llibreria per ensopir-se per una pluja primaveral. El sant es va aliar amb la història i, com la llibreria francesa de Barcelona que és, el títol més venut de la diada va ser ‘Indignez-vous!’, (Indigène) d’Stéphane Hessel; n’han venut més de 1300.
No hi ha noticia de que el 23 d’abril de 1941 plogués a Barcelona, però segur que en Jaume Arnau Pericàs, igual com la seva neta set dècades després, tampoc no s’hauria arrugat; altres problemes més greus podien posar en perill el nou negoci en aquells temps. L’avi Arnau era impressor al a la Barceloneta, i d’aquí li va venir el posar una llibreria. La primera Jaimes va obrir portes al número 337 de la Diagonal, entre Bailèn i Girona, molt a prop d’on hi havia el Lycée Français. Aviat va establir contacte amb alumnes i professors del centre, una avantguarda cultural en la Barcelona grisa d’aquella època. Els va començar a imprimir quaderns i llibretes, i d’aquí a importar-los llibres de lectura i estudi tot va ser un pas. Quan, deu anys després, la llibreria es va traslladar al Passeig de Gràcia 64, la Jaimes ja era un referent en tota mena de novetats editorials en francès; o el que era el mateix per l’època: en un símbol de la llibertat anhelada i a penes descoberta entres les pàgines d’alguns llibres i les cançons d’alguns discos.
La filla d’en Jaume Arnau, la Rosalia, i el seu marit, en Jordi Porta, van continuar el negoci. A la llibreria hi van afegir, a més, una galeria d’art, com n’hi havia a Saint Germain; però el 1994 els llibres empenyien i la sala d’exposicions va desaparèixer.

Malgrat haver mamat llibres tot ala vida a casa, de petita ja ajudava pel dia del llibre, Nadals i altres èpoques puntes, la neta del Jaume, la Montse, va acabar estudiant biologia; paradoxes de la vida. “I com que a penes hi ha biòlegs que exerceixin, vaig treballar a la llibreria 20 anys”, diu l’actual directora de Jaimes amb aire murri. No se si va ser un matí en que plovia, però els següents quinze anys se’ls va passar a París. I no és la primera persona que torna d’allà per ficar-se de cap entre llibres.
D’això fa poc més d’un any. En aquest temps ha ampliat el prestigi històric de la casa, segueix més atenta encara totes les novetats del ric i àgil mercat francès sense oblidar el català i el castellà, evidentment i, sobretot, pateix perquè no sap que serà dels setanta anys d’història quan el 2014 hagin d’abandonar el local que tenen llogat des de 1951. La llei d’arrendaments urbans liquida el seu contracte, i a la propietat del local tan li fa que es tracti d’una llibreria, d’un bé públic gairebé. Saben que en poden demanar el que vulguin pel local, i que no trigarà a haver-hi cua de franquícies per llogar-lo. Però la Montse no està disposada a que la història s’aturi. La Jaimes seguirà, potser a la Gran Via; és cosa de família estimar els llibres. I ja se sap que ‘la vie ne peut être vécue sans amour’, canta Gainsbourg.

Pere Estelrich
‘El crepuscle encén estels’, l’espai cultural que dirigeix cada vespre a IB3 ràdio, guardonat recentment als premis Ràdio Associació de Catalunya, celebra el proper dia 6 les 750 programes amb una emissió en directe des del teatre Mar i terra de Palma. L’èxit no és casual: un treball rigorós, una difusió amena i un tractament ampli de la cultura pròpia de l‘àmbit lingüístic del català.

Antoni Daura
A l’endemà de Sant Jordi els llibreters van dir que havien venut una xifra similar a l’any 2010. Uns dies després el president del Gremi anuncia que han venut un 10% menys que l’any passat, que al seu torn ja va ser un 5% menys que l’any 2009. Es mirin com es mirin aquestes dades indiquen clarament un retrocés contundent en la venda de llibres. Crisi a banda, el llibre català no va bé.