Hem regalat la paella i el mànec

Amb l’excusa de fer dissabte els mossos han desallotjat a garrotades els concentrats a la plaça de Catalunya per donar pas a les assenyades i cultes celebracions blaugranes que, com sempre s’ha demostrat, són d’allò més civilitzat. Afavorir el salvatgisme futbolístic fent fora sense miraments els qui protesten civilitzadament per temes molt preocupants demostra el tarannà del conseller d’Interior i el grau de submissió del poder polític a l’econòmic.
En Felip Puig en tenia ganes. Feia dies que el conseller d’Interior tenia ganes de desallotjar de forma contundent els concentrats a les places del país. Deu pensar que porten malalties tropicals. No ho va fer durant la jornada de reflexió per evitar una reedició a escala del que li va passar el 2004 al PP; però un cop passades les eleccions i amb l’habitual fatxenderia que el caracteritza ampliada per la victòria electoral, allà on ha trobat complicitat municipal (un Hereu en retirada a Barcelona, i a Lleida un Ros cada dia més d’extrema dreta), ha actuat. La neteja ha estat una excusa, tal i com s’ha vist. A la que ha pogut els ha fet fora a garrotades, sobretot, per demostrar-los, i a la resta del país de passada, qui mana al carrer. Us sona això oi?
La complicitat del Barça. El Barça ha estat l’excusa perfecte. No hi ha institució que aixequi més consens a tot Catalunya, és un desig quasi unànime que guanyi la Champions, és un referent en quant als cèlebres valors (que de tant publicitar-los s’han acabat convertint en una mena de manual d’autoajuda postmoderna) i, no ho oblidem, està en mans de la oligarquia local. Mai el govern de la Generalitat faria res per contrariar tots aquests elements sociològics, sobretot els clans patricis de la ciutat, és clar. El Barça, un fenomen popular , ha estat utilitzat com a ‘boomerang’ per agredir els representants dels mateixos sectors populars que sempre li han rendit admiració i estima.
Les millors generacions, a garrotades. Només un poder polític que es venti de tenir una ciutadania ignorant i adotzenada, pot enviar la policia a carregar durament contra un jovent que representa a les generacions més ben preparades intel·lectualment i professional de la història del país. L’esforç que Catalunya ha fet durant els darrers anys per formar aquests joves (familiar, personal, institucional, acadèmic...) és menystingut doblement pel poder polític: primer condemnant-lo a sous i contractes de misèria o a l’atur; després agredint-lo físicament perquè protesta pel país de misèria en que ens estan convertint.
Amb indignar-se’n no n’hi ha prou. La indignació ha estat sempre un sentiment poc democràtic. Només aquell qui es creu en possessió de la raó absoluta i l’empara divina es mostra tothora indignat. La indignació no genera dubtes, la vida si perquè no és més que crisi. Cal superar l’estadi d’indignat per erigir-se enraonadors, dubtosos, crítics i elaborar discursos nous que s’adaptin a la realitat que encara desconeixem.
Una catarsi generacional. Atribuir la revolta a una simple actitud catàrtica i quasi festiva, tal i com diuen els qui no en tenen ni idea de protestar perquè mai no ho han fet, és un intent xaró per deslegitimar les raons per a la disconformitat. Cada generació expressa el seu malestar com sap, perquè es joves de cada època tenen motius per fer-ho. I si vosaltres no ho vareu fer quan us tocava, és el vostre problema. Us ho hauríeu de fer mirar.
A més, no us heu parat a pensar que si els joves d’avui hereten un món pitjor és perquè les generacions anteriors els ho deixem així de galdós? Vull dir, de qui és la culpa?
Això no és Síria. Però tot i això, que ningú no tingui la temptació de pensar que Catalunya és Síria. No. Aquí hi ha una democràcia formal i un sistema parlamentari que representa el dret sobirà. El problema és que aquest procés falla en un punt. Els polítics als que atorguem la representació no ens retornen el feedback que fa que el sistema funcioni. Se sotmeten als designis dels poders financers i els seus corifeus deixant-nos en la indefensió Aquí falla la democràcia. El següent pas és enviar la policia (fins i tot una policia nascuda en democràcia com els Mossos) quan protestem legítimament.
Ja ho deia ahir el prestigiós diari britànic The Guardian: 'El fet que aquest debat es doni a les places, més que als parlaments, només demostra com és de profund l'abisme entre els polítics establerts i la vida de la gent'. I per resoldre aquest abisme, el poder polític -agenollat enfront el poder financer- fa callar a la gent per la força. Els hem regalat la paella i el mànec.