El conseller Mascarell ha inaugurat un seminari sobre patrocini parlant de la incidència en el tema de la crisi, la cosa humanitària i les xarxes socials; però no ha dit res del màrqueting, quina influència te cada dia un major pes específic en la difusió cultural. L’edició d’enguany del Sónar, amb un seguit de campanyes víriques que es retroalimenten, n’és un exemple.
Però quan el màrqueting, que és un procés social que busca crear i atendre necessitats col·lectives, entra en matèria cultural, no sempre te la sensibilitat que requereix la matèria que toca. Comentava fa dues setmanes en aquesta columna la poca vista que havien mostrat els departaments de màrqueting d’algunes editorials en posar-li el mateix títol a quatre llibres que són al mercat simultàniament i utilitzar la mateixa imatge de portada en tres d’altres. Pocs dies després em vaig trobar un anònim (que valent) al bloc on, mig en català mig en castellà, em venia a dir que el màrqueting és innocent en aquestes trifurques. És la innocència del que tira la pedra i amaga la ma. Entre moltes altres coses li podria respondre amb una llista d’autors a qui un director de màrqueting li ha canviat el títol del llibre sense atendre a cap criteri literari; però es veu que els conceptes culturalistes, ara que el màrqueting ha entrat en la cultura, han deixat d’importar. O sigui que, conseller, que tal un seminari dedicat al màrqueting cultural? Que no tenim més talent que mercat? Com ho hem de casar, això, a cops de màrqueting?
La última en campanyes virals és el ‘hastag’ acampadapedralbes. Te més èxit i és més divertida que la oficial. I no l’ha creada un departament de màrqueting, per molt que ho sembli: és cosa d’un escriptor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada