Ja hi tornem a ser: política de peix al cove, o sigui, conformar-se amb les engrunes per poder presumir d’una tan gran com inexistent victòria i així salvar la política educativa de la consellera de l’uniforme, las ‘permanencias’ i el mes de Maria.
Aquest és el resultat polític real de la retirada governamental del recurs sobre les oposicions a mestres. La resta, digui el que digui el portaveu Homs, és una cortina de fum. Andalusia podrà augmentar les places de docents quan i com vulgui i aquí ens les haurem de pintar amb Dacs a la cara.
I mentrestant el nombre d’estudiants de primària creixerà i el de mestres no. I mentrestant el govern tindrà excuses per retallar les inversions en educació i mantenir serveis insòlits com el protocol personal per l’esposa d’Artur Mas.
Ahir a la nit, tot sopant en un restaurant, sentia com una diplomada en magisteri li pintava el futur al seu pare: cambrera de restaurant no, cal tenir experiència, amb sort cambrera de discoteca o hostessa de fires, però necessitaré un cotxe.
El pare esbufegava com un búfal. I que ningú no pensi que m’invento el futur de molts joves mestres, els millors; tinc testimonis.
Dit a El Món a RAC 1 el 18 de maig de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada