No m’ha estranyat gens l’impacte que el discurs xenòfob ha tingut a les municipals. Mentre les vaques són grasses, on mengen dos mengen tres, sobretot si el que ve de fora cobra menys i fa la feina bruta. Però quan van maldades, llavors tot són pegues: que si col·lapsen la sanitat, que si acaparen les ajudes socials...
És normal aquesta temença, perquè ningú te més por de perdre el poc que te, que aquells que estan just a tocar dels últims en l’ascensor social i en el veïnatge de barri: aturats de llarga durada, persones poc formades o gent fins i tot al llindar de l’exclusió social. Ciutadans als que el discurs xenòfob practicat els entra d’allò més bé. I quan voten, ho fan amb el criteri de ‘primer ells que són els de casa’.
Amb aquest relat polític individus com Josep Anglada o Xavier García-Albiol han aconseguit l’audiència que no van tenir mai atiant el foc contra el català, el de Badalona, o alenant el feixisme més rònec, el de Vic.
El lamentable és que la resta de partits, tots una mica responsables de que aquest discurs tingui vida, siguin incapaços de fer-hi res per aturar-lo. I així després, els resultats electorals són, vergonyosament, el que són.
Dit a El Món a RAC 1 el 24 de maig de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada