Qui s’ho pot creure?

Que una setmana abans de Sant Jordi ja s’anunciï quins seran els llibres més venuts, i que s’encerti de ple, resulta, com a mínim, estrany. Amb quina mesura mínimament homologable es pot assegurar a tot titular que un o altre llibre és el que s’ha venut més durant la diada si cap llibreria encara no ha pogut passar comptes? Com pot ser que un llibre que la setmana abans està en el dinovè lloc passi en tres dies als primers llocs? A quines llibreries es fa la mostra i amb quin criteri destaquen un o altre títol? Com es pot afirmar a darrera hora del mateix dia de sant Jordi que els llibres més venuts, i per ordre, són tal i tal?
I encara més curiós. Com es pot dir, amb gran èmfasi triomfal, que les vendes s’han mantingut respecte de l’any passat si és evident que això no pot ser de cap manera. Normalment amb les vendes de Sant Jordi es comptabilitzen les dels dies abans i després. Tenint en compte que enguany els dos dies han estat festius, és del tot impossible que les vendes es mantinguin respecte de 2010. I això sense tenir en compte la Pasqua, les vacances i la pluja que va caure a molts llocs.
Jo em crec més les estimacions d’un llibreter dels grans que assegura que farà prou si cobreix les previsions que havia fet de vendre un 25% menys que l’any passat.
És d’esperar que l’any vinent ja estigui llest el programa de vendes i recaptació que estan posant a punt els gremis de llibreters i d’editors. Llavors no hi haurà interpretacions aleatòries ni interessades que valguin; i probablement hi haurà moltes sorpreses. Però, mentrestant, amb quina intencionalitat es vol fer creure l’opinió pública que el llibre català es manté quan tothom al sector sap que no és cert? I a qui beneficia?