La millor festa, la més divertida, la més lluïda, és la que no es planifica, ni s’organitza, ni es dirigeix, ni es tanca dins un recinte. És per això que la millor festa ciutadana del futbol és trobar-se a Canaletes. Ho diu un a qui no li agrada el futbol, però que defensa com a vital la pervivència de les tradicions culturals que ens donen sentit a existir com a poble. Tot plegat conforma la nostra identitat amb tanta fermesa com la pròpia llengua. I amb la identitat perduda, com diu el poeta, ho perdem tot, orígens inclosos.
El problema, som al món modern, és la dimensió que ha pres qualsevol cita a Canaletes: dimensió en quant a nombre de persones i dimensió en quant a comportament cívic de part dels que hi participen. Com contenir aquestes dues magnituds per garantir la pervivència de la festa és un tema complex que requereix més que policies i tanques; requereix sentit polític per part de les autoritats i cultural per part dels participants. Només de la correcta gestió negociada d’aquests dos conceptes en sortirà una visió moderna i actualitzada del que ha de ser la festa a Canaletes.
El que es fa ara, vandalisme inclòs, només porta a precipitar el final. I un final així seria la més tràgica de les derrotes.
Dit a El Món a RAC 1 el 12 de maig de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada