Dos adéus al periodisme

Cita de monstres del periodisme: Gay Talese presenta ‘Honraràs a tu padre’ a la Facultat de Comunicació Blanquerna, mentre que al Palau Robert una exposició mostra la ruta vita del Josep Pla corresponsal de premsa. Dos exemples d’un periodisme que ha estat abatut pels interessos de les empreses, l’excessiva proximitat amb els polítics i alguns dels nous mitjans digitals. RIP.

El periodisme és un ofici ben simple; consisteix en veure que passa i explicar-ho, per això, històricament, s’hi havia dedicat gent de tota mena. Amb una mica de sentit comú, una dosi de mínima honestedat i uns grams de sintaxi, que no era poca cosa, n’hi havia prou. Estava mal pagat, però tampoc no tenia categoria Als anys seixanta ho van convertir en carrera universitària per tal de dotar-lo d’unes ínfules acadèmiques i després van crear un tan poc útil com presumptuós Col·legi de Periodistes amb la intenció de donar-li categoria professional. Els periodistes vivien tant contents com enganyats creient-se que practicaven un ofici de vital importància per la democràcia i empescant-se tot aquest discurs de la deontologia. Mentre, aquest gremi de llestos era enganyat progressivament per empresaris sense escrúpols, aventurers fracassats i patricis amb aires regis. Laboralment la tecnologia i la informàtica van minvar les plantilles dels diaris i ara la rebolcada digital ha acabat convertint aquesta feina en un regne de becaris i precaris. Resultat: a dia d’avui el periodisme és qualsevol cosa menys veure que passa i explicar-ho.
Explicar les ciutats i el món, confegint així una mirada intel·ligent, curiosa i irònica sobre la realitat, és el que va fer Josep Pla a París, Londres, Madrid, Roma o Berlín; ciutats on va fer de corresponsal de ben jove. Avui en dia és impossible practicar aquest tipus de periodisme. L’absurd dia a dia mata el periodista solitari que viu per aquests móns de Déu i que es veu obligat a fer de corifeu del poder, o feines que ja fan les agències, en lloc de sortir al carrer a explicar la vida de cada dia a la ciutat, és a dir; el que passa.
Gay Talese és l’autor del considerat millor article publicat mai per Esquire, ‘Frank Sinatra està constipat’; poca broma. Es planta davant d’un auditori d’estudiants de periodisme que no l’han llegit mai i pels quals les 600 planes d’’Honraràs a tu padre’ són pitjor que una condemna, ells que no passen dels 140 caràcters del Twitter, i els deixa anar que han de defugir de la temptació del poder, del titular fàcil i cridaner i de la supèrbia. La majoria es queden igual; pel periodisme del segle XXI aquestes constants a penes existeixen.
El periodista d’avui, inclòs el polític, o precisament començant pel polític, viu submís al poder. La relació sol estar de tal forma mediatitzada per la línia editorial que imposa la propietat del mitjà, que a la fi el missatger acaba convertit en el primer propagandista de la causa que interessa a l’editor. Respecte del titular no cal donar-li gaires voltes, el periodisme d’avui s’ha convertit en una successió infinita de titulars. La massa no vol més, demana que se li serveixi tot ben mastegat per poder seguir dormint, la difusió digital de la informació converteix el periodisme en un vulgar exercici de màrqueting viral. Sobre la supèrbia no en diré res, escolteu algunes tertúlies i decidiu el què.
Quin espai queda, doncs, pels romàntics enyoradissos d’explicar les coses que passen? La marginalitat dels llibres, el localisme dels petits mitjans impresos, o buscar la incerta glòria entre el xivarri d’Internet. Sempre hi ha qui no perd l’esperança de pensar que algun dia els grans diaris reflexionaran sobre cap a on els porta la seva excessiva connivència amb el poder, la supèrbia en l’opinió, la simplicitat infantil dels seus textos i l’erràtica i curta visió de la realitat en el conjunt dels seus continguts. Esperem que no sigui massa tard.

Felip Puig
L’espectacle dels Mossos garrotejant els acampats a la Plaça de Catalunya ha deixat tranquil el poder i la submisa opinió pública que temia per aquell gra al cul en forma de protestes carregades de raó. La indignació no és suficient, igual que un bon resultat electoral no dona dret a fer-se l’amo del carrer. Cal superar l’estadi primari d’acció/reacció. La poli sempre te les de guanyar.

Eliseu Climent
Amb 651 mil firmes recollides, la Iniciativa Legislativa Popular impulsada per Acció Cultural del País Valencià que reclama la reciprocitat de les emissions de TV3 i Canal 9 al País Valencià i Catalunya s’ha presentat al Congrés i al Senat. Les barreres a la lliure comunicació entre dos territoris amb la mateixa llengua no és un problema tècnic, és clar, sinó exclusivament polític.