Com un renaixentista, Joan Pere Viladecans s’interpel•la constantment i de forma transversal sobre el procés intel•lectual de la creació: a la seva obra pictòrica s’hi llegeix literatura, i darrera la interpretació dels seus quadres hi ha poesia i filosofia. Això li ve de lluny, vull dir que no és una tendència, és un relat troncal. Quan als setanta feia les extraordinàries portades de la col•lecció de poesia dels Llibres del Mall, el que realment feia era una interpel•lació pictòrica al procés intel•lectual que el poeta havia seguit per escriure els versos.
Sense apartar-se mai d’aquest, més que diàleg imbricació amb la literatura, l’espectacular i més recent il•lustració de tots els contes d'Edgar Allan Poe que va fer per a Galàxia Gutenberg(la traducció és la que va fer Cortázar), va suposar una recuperació actualitzada d’aquest discurs creuat d’autèntic escriptor plàstic que ha planat sempre en la voluntat creadora de l’artista.
Ara Viladecans presenta la seva obra recent a Can Framis, una de les seus de la Fundació Vila Casas. Són divuit obres de gran format (una mica més petites que les presentades fa dos anys a la Fundació Círculo de Lectores, això si), on la reflexió sobre els gèneres i el procés intel•lectual de la creació literària, més que element de diàleg, esdevé el protagonista del discurs plàstic de la sèrie (suite en diu ell). Les paraules són graffitis, els elements que estructuren el pensament creatiu (mètrica, ment, diners, nius) prenen forma de collages, i el tractament cromàtic (ai, els blaus de Viladecans) i de suport (feltres, paper cremat), són senyal de que l’obra no dona respostes, al contrari, obre noves preguntes. I com en Poe, els corbs són dubtes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada