Entre els alts i baixos de la vertiginosa existència dels protagonistes, Hijuelos, novaiorquès d’ascendència cubana, va teixir un relat fascinant, potent, carregat de ritme i d’una abassegadora bellesa caribenya: ‘Els reis del mambo toquen cançons d’amor’ (Edicions B). Com que no puc evitar evocar la novel•la sense que em vingui al cap la trista interpretació d’Antoni Banderas al film homònim de 1992, mentre escric tinc posada la ‘Suite cubana’ de Bebo Valdés a tot volum. Potser els germans Castillo pensaven, sense poder-ho saber, en Bebo i Chucho quan imaginaven una música cubana prestigiada al món i referent universal. Segur que no pensaven en que les vides petites com les seves també poden tenir una projecció universal. És això el que va fer Hijuelos; ‘només literatura’, com em va definir la novel•la una amiga meva.
Va ser Orestes López qui l’any 1938 va posar-li de nom mambo (que en alguna llengua africana vol dir parlar amb els déus), a una cançó derivada del ‘danzón’ cubà i la contradansa americana. Però van ser sobretot Pérez Prado, Beny Moré, Tito Puente, Xavier Cugat els que van popularitzar el so. Amb la seva novel•la, Oscar Hijuelos hi va posar l’èpica humana que hi faltava. Així, la cintura que es mou, provocativa, a ritme de mambo, va tenir un nom: Maria. I la novel•la va convertir-se en un musical calent i rítmic sobre la unes vides en lluita contra el destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada