14/3/11

La flor, (re) tallada, de Mascarell

Poc li ha durat l’estat de gràcia amb el sector cultural al govern de Mas. Si el fitxatge estel•lar de Mascarell es va interpretar com la fi de la històrica desconfiança convergent envers els creadors, l’anunci de severes retallades està marcint l’idil•li que el conseller tenia des de fa anys amb el gremi. Encara amb menys diners, el prou precari ecosistema cultural sotsobra.
Els millors no tenen perquè estar sempre a favor teu, deu pensar més d’un creador. El fitxatge del millors teòric de la gestió cultural, Ferran Mascarell per part de Mas, va fer pensar a molts que, per fi, a Cultura s’hi estaria un dels seus, i que potser, ara si, la cultura assoliria el nivell de dignitat pressupostària que l’administració del país li ha negat històricament i que hom ha fixat en un 2% del total dels diners de la Generalitat.
Ara, pocs mesos després d’haver pres possessió del càrrec, Mascarell ha anunciat que, no sols no s’assolirà el cèlebre 2%, sinó que del pressupost actual encara se’n retallarà un 15%. En un tres i no res, bo i no perdre el seu prestigi personal i intel•lectual, el conseller Mascarell ha perdut el rèdit polític. Els que van saludar amb il•lusió la llesta maniobra d’Artur Mas, ara veuen com el millor, no és dels seus. I no s’han estat de redactar manifestos. Associacions de creadors, gestors d’institucions, una instància de la pròpia Generalitat com és el CoNCA, i fins i tot el Cercle de Cultura del qual ell en va ser membre fundador no fa gaire, s’han plantat per escrit i en veu alta contra les retallades. La flor de Mascarell es panseix.
Però el que sorprèn és la resposta del conseller. En una entrevista a l’Avui respon a les queixes del gremi dient que no han entès el problema: “no comparteixo que en aquests moments es diferenciï cultura i altres realitats” i que, en el fons, la queixa es deu “no pas a les retallades, sinó a la disfunció existent entre talent i mercat”.
Les administracions sempre han vist la cultura com una font de despeses, una finestra per la qual s’escapen diners. Fins que no es capgiri aquesta, més que errònia perversa concepció, i Mascarell hauria de ser una persona clau per contribuir al canvi de mentalitat, qualsevol plantejament des del sector que pretengui posar fi d’una vegada i per totes al tradicional dèficit de finançament del sector cultural per part de l’administració, és pura entelèquia. Mentre els Departaments d’Economia i de Treball considerin que les exagerades subvencions a les fàbriques d’automòbils o a les companyies aèries, són necessàries per fomentar l’economia mantenir llocs de treball i ajudar al sector turístic, i el Govern en pes sigui incapaç d’entendre que els diners destinats a la Cultura són una doble inversió, d’una part en un sector econòmic en creixement i amb molt més futur que el dels cotxes, i d’altra banda en coneixement, benestar i cohesió social, els fitxatges estel•lars dels millors, a banda d’un efecte mediàtic, políticament no serveix per a res.
Tothom sap que en temps de vaques magres s’han d’ajustar els números, el que és ridícul és que la retallada afecti un sector ja de per si pressupostàriament migrat i que, com a mínim, te tan futur com d’altres d’enormement subvencionats. És aquest menyspreu el que molesta al sector, que ara se sent abandonat per la política d’un que, creien, era dels seus i que, per tota resposta política, els diu que no han entès el problema; una sortida que no fa amb Mascarell.
Evidentment que aquesta crisi, com totes, servirà per replantejar moltes coses i projectar una nova etapa de creixement. Ningú no ho dubta, però la idea que s’apunta des de Cultura de posar més èmfasi en el sector privat, a més de posar de manifest que l’ultraliberalisme s’instal•la al Palau Marc, diu poc en favor de reequilibrar la disfunció entre el talent i el mercat.
Mascarell planifica l’horitzó cultural de Catalunya a mig i llarg termini, però ara hi ha problemes que requereixen respostes reals, més que no pas tisores.

Alfred Fort
El desconcert que, diu, va patir en conèixer l’equip d’en Mascarell s’ha traduït en dimissió abans que no el cessin de la gerència del TNC. A partir del desacord amb la idea d’una única estructura per a TNC, Lliure i Mercat, el seu relleu, políticament lògic pel canvi de govern, s’ha convertit en un peça més del sainet de les retallades i l’enfocament ultraliberal de la cultura.

Francesc Guardans
El president del CoNCA vol i dol respecte al clam contra les retallades a la cultura. Afegir-se a la protesta del dia 21 argumentant que ho fan per donar suport a Mascarell, demostra un peculiar equilibri que desagrada força al conseller. Però el Consell no te una altra sortida que jugar aquest paper d’estrassa per intentar sobreviure entre les contradiccions de la seva existència.