Ignoro en quines coses estava ficada la gent a meitats dels setanta mentre el dictador moria de vell al llit. Alguns, massa joves per pensar en ruptures increïbles, només anàvem a la contra de tothom: contra el revisionisme de Bandera Roja, la desbandada soviètica del PSUC o la nostàlgica lletania de la CNT. També, és clar, estàvem contra la família, l’escola, la policia i la cultureta. Tot era el mateix terror, idees repressores i formes sofisticades de control. Preferíem voltar per la platja, escriure versos, fumar porros, escoltar, La Velvet o els Stones a ’El clan de la una’, i llegir els tebeos del ‘Rrollo Enmascarado’: ‘Purita’, ‘Picadura selecta’, ‘Sidecar’ i tal. Allà vam descobrir paios com Farriol, Pàmies, Mariscal, i un americà que vam convertir en ídol dels penjats: Robert Crumb. La revista ‘Zap còmix’ era el mite de l’underground de l’East Village, i el seu cèlebre Fritz, el gat freak, en model d’aquell descregut jovent massa jove per la revolució i massa vell pel franquisme.
Per aquelles dates Jorge Herralde va deixar els llibres de doctrina política, i va començar a editar paios que ens posaven els pèls de punta, i no els del cap: Robert Greenfield, Tom Wolfe, Richard Barutigan o Charles Bukowski; un vell brut i degenerat com la vida mateixa que ens va atrapar amb la seva visió desolada d’una existència sòrdida, alcohòlica i plena d’amors que t’abandonen quan ja ho han aconseguit tot de tu. Vam devorar, literalment, tots els títols de Bukowski (i el seu alter ego Hank Chinaski), que va editar Anagrama, després vam llegir els seus poemes a Visor i ara, quan aquells joves brètols ja som uns vells tan desolats com el vell Hank, Libros del zorro rojo ens sorprèn amb ‘Tráeme tu amor y otros relatos’ un impactant treball a dos mans, Crumb il•lustrant tres contes de Bukowski. No crec que aquest llibre ens allargui la vida, ni ganes; però ens farà l’agonia més sòrdida. A like.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada