Que ningú no vulgui viure en una escala amb xivarri permanent o que no vulgui llogar el seu pis a algú que li destrossi o li posi 25 cosins a dins no te res a veure amb la immigració. El problema és que un tipus d’immigració ubicada a certs barris te aquest comportament.
Ara bé, considerar que els immigrants tenen més ajudes socials o que col•lapsen la sanitat, ja no és una consideració de ciutadania i veïnatge, és una visió errònia producte de la ignorància.
Per millorar la percepció de la immigració cal combatre tant la ignorància de la realitat, com els comportaments poc sociabilitzadors d’alguns que venen a viure aquí.
Meitat és feina nostra, dels que acollim, meitat és seva, dels acollits. I si la percepció de la immigració, segons que diu l’enquesta és tan preocupant que a un 64 per cent de famílies no els agradaria que els seus fills s’aparellessin amb estrangers, és que tant els d’aquí com els que hi venen no estem fet bé la feina.
I parlant de feina, ara que no n’hi ha no si val dir que hi ha massa estrangers. Un cop vinguts per treballar, majoritàriament, en el que nosaltres no volíem, ja són com nosaltres. I com a tals cal tractar-los.
Dit a El Món a RAC 1 el 15 de març de 2011
1 comentari:
Tens raó, però que complicat és quan el nou vingut no vol integrar-se i es tanca al seu gueto, n'hi ha que volen muntar la seva petita pàtria al nostre país, no respectant les normes de convivència ... de vegades quedo per prendre cafè amb el Miquel Buch i sempre acabem parlant de convivència al nostre poble ... és difícil posar de la teva part quan l'altre no fa cap esforç ... però hem de seguir intentant, quin remei
Publica un comentari a l'entrada