El que mou a Camps és la voluntat d’acabar amb l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) i tot el que es cou allà dins. El seu antecessor, Eduardo Zaplana, ja ho va provar, en intentar bloquejar la constitució de la fundació que regeix l’OCCC. No ho va aconseguir, en part, perquè algunes de les institucions empresarials i financeres de València, i unes quantes famílies de les més poderoses d’allà, li ho van desaconsellar. Però, tot i que el president Camps va enviar una carta de felicitació a Eliseu Climent quan es va inaugurar el centre, i el seu govern li ha concedit alguna petita subvenció, l’Octubre és una pedra a la sabata.
Amb la irregularitat administrativa a la que Camps s’agafa per tancar els repetidors de TV3, a més de treure’s del damunt la molesta televisió catalana (que més enllà de dir País Valencià a la meteorologia, el que fa és posar en evidència la poca qualitat de Canal 9), el president valencià sap que te una via per ofegar econòmicament Acció Cultural (ACPV), entitat promotora dels repetidors. De fet, la quantitat de les multes ja imposades posa a ACPV en una situació molt precària.
El plantejament de l’Octubre va més enllà de les dinàmiques culturals i lingüístiques que, històricament, són objecte de conflicte entre Catalunya i València. Independentment de la seva posició enfront l’idioma, totes les institucions de l’àmbit lingüístic han estat convidades a conformar el teixit que està fent que, qualsevol idea que es pugui gestar dins d’aquest vast i divers territori, tingui un lloc d’acollida en aquesta fàbrica d’estructures de gestió que és l’OCCC.
L’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga i l’Institut del Territori són els projectes que millor defineixen el treball de vertebració territorial com a eix d’estructuració cultural que s’està fent des de València. El primer aplega la pràctica totalitat de les cambres de comerç, col•legis professionals i organitzacions empresarials i econòmiques dels territoris de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (EURAM). El llibre blanc de les infraestructures de l’EURAM representa una de les contribucions més importants a l’avaluació de les necessitats econòmiques de la zona, un projecte que ha estat assumit per totes les institucions que gestionen l’àrea i que és cabdal en temes com el cèlebre corredor del mediterrani, al qual Camps dona suport actiu amb un imprescindible interès, però sabent que s’ha empassat un gros gripau.
L’institut del Territori genera elements de reflexió sobre els actuals models de creixement econòmic depredador, un problema especialment greu a València que rep l’atenció I la crítica de les instàncies de la Unió Europea i que, mentre amplis sectors de la societat valenciana entenen i comencen a afrontar, el govern de la Generalitat fa veure que no existeix.
Les actuacions d’aquestes dues entitats que treballen sota el paraigües estructural de l’OCCC estan aportant uns elements que fins ara no s’havien donat al debat cultural del territori. Ja no es parla d’unitat de la llengua o de dinàmiques culturals sense tenir en compte els eixos de comunicació, els centres de logística o els plans estratègics per a la generació d’energies netes. Aquest és el problema de fons que Francisco Camps te amb Acció Cultural i l’Octubre. La cultura supera estadis locals i vertebra realment un territori cavalcant a lloms de l’economia i el comerç. Així ho entenen l’empresariat i les finances valencians, mentre el seu president enderroca repetidors de tv com molins de vent. A Camps, la reciprocitat televisiva tan li fa.
Mar i Arena Miserachs
Cedint l’arxiu del seu pare al MACBA les filles del genial fotògraf de la Catalunya de la segona meitat del segle XX han donat una lliçó a qui, especulant amb el patrimoni cultural de la família, l’han venut al millor pagador exclusivament amb afany lucratiu. És urgent que la Generalitat treballi en aquest sentit amb d’altres famílies quin patrimoni cultural ho és també nacional.
Adrià i Harvard
Mentre que a les universitats catalanes el concepte creativitat encara els fa por, tot i que es digui que per sortir de la crisi cal ser creatius, a Harvard han contractat Ferran Adrià per que hi vagi a parlar de creativitat. Que una societat econòmicament envellida i intel•lectualment feble rebutgi una recepta fonamental per modernitzar-se diu molt dels nostres atavismes culturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada