Poemes massa guardats al moll

A finals dels anys setanta l'obra de Joan Salvat-Papasseit era admirada en secret. L'any 1975 l'Ovidi Montllor l'havia dignificat i engrandit amb un disc dedicat a la seva poesia i il•lustrat per Guinovart, i dos anys després en Joan Manuel Serrat l'havia difós per mig món amb el treball 'Res no és mesquí', que incloïa poemes ja musicats per altres; però llegir la poesia de Salvat era molt difícil, car no hi havia cap edició comercial de l'obra. Ignoro amb certesa els motius pels quals això passava, però érem molts els que frisàvem per conèixer l'obra del més popular, modern i progressista dels poetes catalans, un fet que els seus companys noucentistes i de casa bona mai no li van perdonar, per cert.
El contacte em va arribar a través d'un company del PSAN. Es tractava d'anar a una minúscula llibreria del carrer Ferran i, amb total discreció, demanar el llibre, si era possible, amb l'aval d'algun conegut de la casa. Era una edició clandestina: cent exemplars impresos l'any 1976 en paper de tebeo, amb il•lustracions de Guinovart, facsímil dels cal•ligrames i dibuixos i, en alguna pàgina, fins i tot anotacions escrites a ma pel propietari del llibre original que havia servit de base per a aquella edició secreta. Així és l'exemplar que vaig aconseguir i que conservo gràcies al relligat que m'hi va fer l'Abel Roges fa uns anys. Després d'aquells primers en van fer 2000 més el gener de 1977, i encara 3000 de nous per la diada de Sant Jordi del mateix any. El 1978 van fer la darrera descarregada: 5000 exemplars més.
Avui l'obra de Salvat-Papasseit es pot llegir en un exquisit volum, 'Poesia i prosa', obra completa a cura de Carme Arenas (Galàxia Gutemberg-Cercle de Lectors), hi ha una imprescindible exposició sobre Salvat a l'Arts Santa Mònica i es fan rutes literàries per la seva Barceloneta; però els cantants ja no musiquen 'Nocturn per acordió', ni els joves lectors frisen per conèixer els seus versos. Com tot.