Remenar amunt i avall els límits de velocitat s’ha convertit en la darrera tendència de política de cara a la galeria de qui no te altra política que la d’aparador. I, a més, està comprovat que no serveix de gran cosa, tret de recaptar uns milions a costa de conductors incauts o marejats amb tants canvis.
Rebaixar la velocitat i abaratir el bitllet del tren no és ni la xocolata del lloro, perquè si el bitllet és més barat algú ha d’abonar la diferència; i aquest algú sempre acaba essent el contribuent.
Rebaixar la velocitat i abaratir el bitllet del tren no farà que hi hagi menys contaminació a les ciutats ni que els trens de rodalies funcionin millor.
Rebaixar la velocitat i abaratir el bitllet del tren és la negació de la política. Fer política és apostar pel transport públic i per la limitació de l’ús del cotxe.
Vaig per l’autopista a 120, d’aquí a una setmana a 110. Abans del límit de la concessió un rètol diu 90, dos cents metres després 120, un quilòmetre més enllà 100, un altre i 80. A l’entrar a Barcelona he de fer filigranes per no caure de la moto, doncs he de rodar a 50 en una via de quatre carrils. Tinc la Vespa marejada!
Dit a el Món a RAC 1 el 28 de febrer de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada