De totes les mesures insinuades per l’ultraliberal conseller de Salut Boi Ruíz, la de donar la factura a l’usuari de la sanitat perquè conegui el preu del servei em sembla la única raonable. La inconsciència ciutadana sovint porta a pensar que la sanitat pública és gratuïta, en un joc de confusió entre gratuït i universal, i ja se sap que les coses de franc mai no es valoren prou. Informar amb detall del preu és, doncs, una mesura pedagògica i sociabilitzadora que, espero, ajudarà també a fer entendre el caràcter solidari del sistema de salut; però a curt termini no ajudarà a estalviar ni cinc.
Tampoc no farà estalviar fer treballar més als metges, perquè treballen molt, alguns massa, no estan gaire ben pagats i serà una manera de foragitar els millors professionals.
Receptar exactament la quantitat de medicament necessari, per exemple, si que contribueix a l’estalvi de la factura sanitària, però no acontenta la indústria farmacèutica, és clar. I tinc la sensació de què, en aquest sistema públic de salut, a voltes són més importants els laboratoris que no pas els usuaris, que com molt bé informarà la factura, són els que paguen, encara que tinguin una mútua.
Dit a El Món a RAC 1 el 7 de febrer de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada