No he vist personalment les teranyines a la caixa de la Generalitat, però el que si que estic veient és la retallada social en sanitat, serveis socials i ara educació, que està aplicant el Govern amb una ma mentre que amb l’altra agita el papu de la crisi i la por al deute.
Aturar la construcció d’escoles, congelar les plantilles de mestres i frenar la digitalització (revisar-ne continguts si que és lògic), és fer passes enrere en qualitat de vida, en igualtat i equilibri social i, sobretot, en futur. Un Govern que cisa calés a l’ensenyament públic, per pocs diners que tingui a la caixa, és un govern que no aposta pel dia de demà.
Com que, des dels primers dies de mandat, la consellera Rigau s’ha manifestat partidària de situacions escolar tan absolutament impròpies del segle XXI com la segregació de sexes a les aules, tampoc no sorprèn que no li hagi tremolat el pols a l’hora de retallar els diners a l’educació pública.
La incertesa, la indefinició i el caràcter de provisionalitat que aquestes mesures provocaran en alumnes i educadors deu ser considerat un problema menor.
Dit a El Món a RAC 1 el 15 de febrer de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada