Sort que Vicenç Villatoro és una persona amb enormes dosis de diplomàcia i capacitat de resistència adquirides, en part, a les seves etapes de Director General a Cultura i a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, perquè la situació de dijous passat a Mallorca, durant el lliurament del premi de novel•la Ramon Llull, era de les que requerien més Ostpolitik que la que va desplegar Willy Brandt durant tota la seva carrera.
En Vicenç Villatoro, flamant director de l’Institut Ramon Llull (IRL), s’estrenava públicament en el càrrec just a l’acte de lliurament del premi del qual ell mateix n’era el guanyador vigent i que queda dins la Fundació de l’IRL. Lluny de tenir una plàcida transició de l’esfera literària a la administrativa, com li pertocaria per dret, va haver de donar l’alternativa, com a premiat i com a director de l’IRL, a Núria Amat. L’escriptora havia posat a parir el Llull quan la fira de Frankfurt, arribant a comparar la política lingüística de la Generalitat amb el nazisme. Però Villatoro és home cabal i calm, i li va donar la volta al gripau que s’estava empassant bo i dient que “Que algú triï d'escriure en català venint del castellà confirma que el català és una bona eina per expressar-se, i que té unes expectatives de mercat, de públic i de divulgació”. Dels 90 mil euros no va dir res. Ignoro si de cua d’ull mirava el seu nou company al Departament de Cultura Fèlix Riera, director de l’ICIC. Com a director editorial del Grup 62 fins uns dies abans, Riera va ser qui va postular a Amat com a candidata a un premi que, ja dies abans, fins i tot en Màrius Serra havia insinuat a les pàgines d’un diari qui el guanyaria. Li caldrà molta diplomàcia al nou director del Llull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada