Resulta que tot plegat ve de dos quilòmetres ridículs, que si no fos per aquests dos mil metres de misèria que falten per que l’AVE entri a Sants, que en surti ja en parlarem, res del que està passant no s’hauria esdevingut mai ni en el pitjor dels malsons d’un candidat.
Però no és cap somni, el caos a la mobilitat metropolitana, el patiment de milers de ciutadans, el ridícul enfront els visitants que arriben a l’aeroport o les pèrdues milionàries que ahir es van quantificar estan passant de veres i afecten social, política, econòmica i fins i tot psicològicament a tot el país, tot. Sortir ara dient que fins el trenta de novembre que són dos dies (total, ara que ja ens hi hem acostumat, oi?) i que només falten dos quilòmetres de res (i en aquest cas no és l’oblit), és tant esperpèntic com quan la Trinca deia allò de que, ‘si està fresca i eixerida, no ve d’un pam’. Diumenge, vaig trigar menys per anar d’Amsterdam a El Prat que de l’aeroport a Premià. Que, ministra, ve o no ve d’un pam?
Dit a El Món a RAC 1 del 06.11.07
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada