A Bolonya, la culta, la noble i la rica com diu al seu escut, seu d’una de les primeres universitats d’Europa, li ha caigut el mort de donar nom a un pla d’harmonització de les titulacions de tota la unió que, com tot projecte de consens, no agrada gairebé a ningú. Però com en tantes coses que es couen a Brussel·les, sobre el Pla Bolonya s’ha fet molta bugada i molt poca pedagogia.
Els estudiants diuen que, amb la reforma, les millors carreres seran més cares i hi haurà diferències intel·lectuals classistes; si nois, exactament com ara. O és que una llicenciatura pelada te el mateix preu que una llicenciatura i dos postgraus?
Diuen que fent quaranta hores de classe no es podrà compaginar treball i estudis. Hi ha algun estudiant d’humanitats a la UPF, per dir una llicenciatura que he pagat, que pugi treballar a l’ensems que estudia?
Denuncien que les taxes universitàries pugen per damunt de l’IPC. Doncs per començar que no malbaratin els diners públic arrossegant-se per les aules sense donar cop. O es pensen que les altres coses de la vida no s’apugen per damunt de l’IPC?
Enfront Bolonya, el que han de fer tots els estudiants d’aquest país és aprofitar les oportunitats de que disposen per a la seva formació. Llavors tindran tota la raó.
Dit a El Món a RAC 1 del 16.11.07
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada