En un atac de sinceritat insòlit en un polític, l’ex conseller d’urbanisme del districte Àlex López, diu que sent ‘nostàlgia de govern’. Ara que els del seu partit tanquen files per combatre la secessió de Reagrupament, que vigili amb la franquesa, que encara si li tocaran el crostó. Qüestions internes d’ERC a banda, cal aplaudir el candor demostrat per aquest ex. No crec que hi hagi cap polític que hagi tocat l’agradable cuixa del poder que no en senti nostàlgia en abandonar-lo; ara bé, mai no ho reconeixen públicament per por a que els ciutadans pensin que el que realment enyoren és la mamella del poder, no l’enorme responsabilitat que comporta. Per contra, mai no se sentit a dir a cap polític, ni en privat, que enyori els anys passats a l’oposició; doncs com deia Giulio Andreotti, ‘el poder crema, però crema molt més l’oposició’. I mira que en sabia ell d’això!
Entenc que el senyor López sent nostàlgia per no haver pogut acabar tots els projectes que, amb il·lusió, havia endegat, i encara els que tant sols eren un esbós quan va deixar el càrrec. Si no fos aquesta mena de nostàlgia mai no l’hauria confessada. Els polítics mai no solen fer públics ni tant sols els pecats venials. Confessar ‘saudade’ de govern, en el fons, és d’una honestedat admirable.
Publicat a l'Independent de Gràcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada