Dos dels premis grossos que concedeix el Grup 62 han quedat deserts en poques setmanes. Dimarts el jurat del Documenta, que edita Empúries, format pels autors de la casa Pau Vidal i Dolors Miquel, l’editora Eugènia Broggi, en Josep Cots de la llibreria que dona nom al premi, i el crític Jordi Llavina va decidir que, tot i que hi havia dos treballs que estaven bé, no era prou per a concedir-los el guardó; total, premi desert per cinquena vegada. Fa unes setmanes el Prudenci Bertrana de Girona, que edita Columna, també va ser declarat desert, per setena vegada, just en arribar al seu quarantè aniversari, renoi quina celebració! Al jurat no hi havia cap representant de l’editorial i un autor de la casa, l’Emili Teixidor.
Per les editorials un premi és una bona estratègia de màrqueting; llavors, deixar-lo desert és un fracàs, potser literari, però sobretot comercial. Algú s’imagina el jurat del Planeta declarant-lo desert? Es poden admetre rebequeries com les d’en Marsé, però deixar que un jurat desmunti el millor argument de vendes que te qualsevol llibre editat en castellà, no. És Planeta qui es juga els diners, no el jurat (que tanmateix cobra), vull dir que empresarialment és ben legítim exigir un guanyador i que, a més, sigui el que l’editor vol. Llavors, per què no ho esta fent 62, que també és Planeta? Si volen premis químicament purs que facin un jurat de lectors anònims i es doni el guardó a una obra ja publicada. Per als altres, que fan anar el negoci, que dissenyin un pla de màrqueting que, respectant una certa qualitat, garanteixi un producte venedor; com fan totes les literatures del món, i no per això són millors ni pitjors, no ens acomplexem ara.
Publicat al suplement Tendències de El Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada