18/11/07

LA MILLOR LITERATURA CATALANA

Gairebé la meitat dels llibres per a infants i joves que s’editen a Catalunya són en català (2.200 de 5.184). Això suposa que una quarta part del volum de negoci d’aquest sector ve de les publicacions en català. Els darrers quatre anys la facturació del llibre infantil ha suposat el 29’5% del total contra el 6’80% de la literatura per a adults. Hi ha grans grups editorials quina divisió de llibre infantil és als llocs capdavanters del volum de facturació de tot el grup. Els autors dedicats al gènere són dels més traduïts. Incomprensiblement, però, el llibre infantil i juvenil va rebre un tracte marginal per part de l’Institut Ramon Llull a la fira de Frankfurt.
Aquestes dades les han fet públiques aquesta setmana el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (CLIJCAT), que dijous va commemorar els seus primers 25 anys amb una festa on va premiar a protagonistes d’aquest quart de segle de feina per la difusió de la literatura. En aquests anys les publicacions infantils i juvenils han augmentat un 7%, i els títols en català ha crescut espectacularment.
La literatura infantil i juvenil és una eina clau per la incorporació de nous lectors. La feina dels mestres i la planificació educativa tenen en l’ampli catàleg d’aquestes publicacions un terreny suficient per a trobar el llibre que més plagui a uns joves sovint poc predisposats en favor de la lectura per motius sabuts. És cert que hi ha crítics circumspectes que es queixen del to suposadament lleuger d’alguns llibres; però la competència de les noves tecnologies i el llenguatge modern (és a dir la interpretació de la realitat) que aquestes confegeixen, han fet capgirat la manera d’escriure relats per a nois i noies. La sinergia amb els nous temps digitals i audiovisuals de la literatura infantil i juvenil és una de les principals claus d’èxit i un dels millors arguments per a tenir esperances en que, una bona colla dels joves que s’inicien a la lectura amb aquests relats, esdevindran amb el pas dels anys un bons i crítics lectors adults. I si no com es poden formar nous lectors avui; algú te una idea millor?
Fa quaranta i alguns anys la incorporació dels joves a la lectura en català era molt difícil per la falta de publicacions adequades. Els Massagran heretats dels pares eren una de les poques fonts per acostar-s’hi, i no tothom en tenia o li resultaven atractius en una societat que començava a canviar. L’esforç pioner d’Albert Jané (Cavall Fort), Sebastià Sorribas (El zoo d’en Pitus), o Quim Carbó (La Casa sota la sorra), han estat cabdals en la conformació de vàries generacions de lectors; vull dir que no es pot negar al gènere el seu paper en la represa cultural i lingüística.
Avui les Tres Bessones venen a tot el món, però abans ja hi havia gent com la Carme Solé Vendrell que havien col·locat els seus relats il·lustrats a molts països, sense suport institucional a més.
Per què, doncs, la literatira infantil i juvenil és tant opaca. No és només que el Llull ‘passés’ d’ella a Frankfurt, és que mai no surten a les llistes de llibres més venuts dels diaris (curiosament si que hi surt en Harry Potter) i els mitjans de comunicació a penes els destinen espai (llevat de per Nadal, en que els tracten com un vulgar objecte de regal). És clar que, si preguntes a molts autors, et diuen que, mentre institucions i mitjans de comunicació els obliden, ells van venent i escrivint. Ja és això.

Publicat a El Mundo de Catalunya