Fa unes setmanes explicàvem en aquesta mateix espai els intents de la llibretera Oblit Baseiria (Casa Anita) per organitzar un viatge a la fira del llibre il·lustrat de París, la més important d’aquest sector, per a uns quants llibreters dedicats a infantil i juvenil. Doncs bé, l’article va ser llegit per una persona de l’Institut Català d’Indústries Culturals (ICIC) que, desagradablement sorpresa per no tenir noticia d’una iniciativa que, a priori, pertany al seu negociat, va buscar el telèfon de la llibretera de Gràcia i la va trucar oferint-li suport, ajuda i finançament; no per res, sinó perquè és la feina i l’objectiu d’aital àrea de Cultura. Es veu que fins i tot va arribar a comentar-li que, d’haver treballat amb temps i coordinació hi podria haver hagut un stand català a l’esmentada fira, tal i com l’ICIC fa amb les discogràfiques al MIDEM de Cannes per exemple.
Seria significatiu i meritori una presència catalana a l’esmentada fira tenint en conte la categoria de la literatura infantil i il·lustrada catalana, tant a nivell industrial com creatiu, i el menyspreu esportiu que el Llull va demostrar tenir per aquest gènere a Frankfurt. Però malauradament hem de dir que, si no hagués estat per aquest racó de diari, l’ICIC mai no hauria sabut dels esforços de l’Oblit. Per què? Doncs perquè, tal i com reconeix el mateix Institut del Departament de Cultura, així com treballar amb la indústria del disc o la del cinema és relativament senzill i s’actua de manera coordinada de fa anys, amb la indústria del llibre això és materialment impossible. Per quin motiu? Per la inoperància, ineficàcia i recel de les associacions gremials d’aquest sector industrial.
Publicat al suplement Tendències de el Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada