El director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo, te la virtut de ser una persona discreta. Per això resulta idoni per dur a terme l’encàrrec, poc vistós però imprescindible, de transformar la I.LL.C. per adequar-la a la nova distribució de competències que es derivi de la creació del Consell de les Arts. Amb cura i sigil l’Oriol està treballant amb els diversos estaments representats als orgues de govern de la Institució i, allò que feia un temps semblava que aixecaria unes butllofes de la mida de l’Alcover-Moll, pot acabar lliscant suau com un bon sonet. Redefinir el model de manera assossegada sembla que és la idea en que tothom hi està entrant, i a través de la qual és d’esperar que s’aconsegueixi regular el protagonisme que durant anys han tingut algunes entitats d’escriptors en l’avenir i els pressupostos de la I.LL.C.
Quan tingui això encarrilat haurà d’activar uns contactes encara pendents amb CEDRO, i què l’entitat reguladora dels drets de reprografia accepti el Pen club com a membre com ho són la Associación Colegial de Escritores o l’Associació d’escriptors en Llengua Catalana. Això requerirà molta més discreció i assossegament, perquè hi ha molts diners en joc.
També amb discreció, Salamandra va apostar per Philipe Claudel i les seves ‘Ànimes grises’ (Renaudot 2003, i finalista del Llibreter) i no en poden estar més satisfets. Llàstima que aquí no s’hagi vist la peli. Ara Claudel ha guanyat el Goncourt des Lyceens amb ‘Le rapport de Brodeck’, que també publicaran ells la tardor vinent i que anteriorment ja va guanyar un altre excel·lent autor del seu catàleg, Laurent Gaudé per ‘El legado del rey Tsongor’. La discreció porta a l’èxit.
Publicat al suplement Tendències de el Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada