Si s’ha duplicat en un any el nombre de motoristes morts és perquè hi ha més gent que va en moto. Dit aquest sil·logisme, podem afegir que les carreteres no es fan pensant en les motos sinó contra les motos (ratlles lliscants, guard-rails, contraperalts), que en general els poderosos cotxes respecten poc als febles motoristes (mireu el reguitzell d’insults de molts comentaris a aquesta noticia als diaris digitals), que hi ha massa motorista que corre més del compte i que molts porten una moto més potent del que saben conduir.
Que fer, doncs? Lògic: fer carreteres aptes per a tothom, dificultar l’accés a motos de gran cilindrada sense experiència (just al revés del que s’ha fet amb la normativa sobre les 125) i educar molt més els conductors, els de moto i els de cotxe. Es farà tot això? No, perquè val diners, temps i incomodarà els fabricants; tres coses que mai no faran els polítics, els surt més a barat culpar els altres, els dèbils, els de les motos; total, mig món ja els te per brètols, no ve d’aquí.
Ah, fa trenta un anys que porto moto, sempre, cada dia, estiu i hivern.
Dit a El Món a RAC 1 del 20.11.07
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada