Arribat a la tercera edició, el Saló del llibre que es fa a Montjuïc fins avui encara no ha trobat l’encaix necessari per consolidar-se, i no està clar que ho pugui aconseguir a curt termini. La vocació de crear un nou pol d’atracció del públic cap al llibre és d’allò més benemèrit, és clar, però vist l’aspecte que presenta el pavelló firal, o aquesta no és la millor fórmula o els editors no estan prou interessats en el tema.
La potent indústria editorial catalana te els peus de fang en la difusió i comercialització. Centrar la major part de les vendes en el dia de Sant Jordi i les dates de Nadal és un risc excessiu que la crisi que pateixen moltes petites llibreries encara fa augmentar. Si el sector del llibre de text ha aconseguit trencar la dinàmica única de vendes del principi de curs amb els quaderns d’exercicis per a les vacances, la resta del gremi ha de fer mans i mànigues per ‘desestacioinalitzar’, en paraules del propi conseller Tresserras a la inauguració del Saló, el consum de llibres. Ara bé, la fórmula d’un gran Saló (que després ni ho és tant ni te tant d’interès) a la fira de mostres és la manera?
Quan va néixer, la Setmana del Llibre en Català acomplia els seus objectius: que el llibre sortís a l’encontre del lector. Això passava perquè es feia al vestíbul de l’estació de Sants, un dels llocs amb més trànsit de Barcelona (sic). Quan es va traslladar a la de França va esllanguir, i a les Drassanes va morir d’inanició; allò no tenia ni cap ni peus. Ara, a la carpa de la plaça de Catalunya, ha tornat a néixer, torna a sortir a buscar el lector. A qui busca un saló desangelat i trist al parc de Montjuïc? Per què hi ha editorials que, veien l’estand, sembla que hi siguin per força? I perquè a Barcelona, sempre a Barcelona, que ja és on hi ha les grans llibreries?
A Itàlia no hi ha cap de setmana que no hi hagi una fira del llibre en alguna ciutat. Fa quinze dies a Siena i Bresccia, La setmana passada a Pisa, la vinent la gran fira nadalenca de Roma. Són fires comercials on els petits editors tenen totes les facilitats per a anar-hi i tenir un protagonisme que difícilment poden tenir a les llibreries Feltrinelli, Rizzoli o Mondadori. Els petits surten a buscar el públic a ciutats petites i el públic els coneix i compra, heus aquí una funció clara d’aquestes fires que s’esquitxen amb presentacions i actes de tota mena.
El potent gremi d’editors potser no està per aquestes menudalles, però i si l’Associació d’Editors en llengua Catalana (que aplega editorials més petites) fes el mateix a quantes més ciutats cap o mercat de comarca millor, algunes molt mal abastides comercialment? Això ho fa l’Associació Catalana de Publicacions Periòdiques amb el que en diu ‘Supermercat de revistes en català’ i ha funcionat prou bé.
Salons com el del Còmic o el del Manga s’han consolidat amb els anys (i ja ha costat) perquè són únics al país, perquè reuneixen tota l’oferta del sector que no es pot trobar a cap altre comerç i perquè només es fan un cop l’any. Pretendre fusionar-los amb el Saló del llibre i fer una gran i única fira editorial, tal i com va suggerir el president del gremi Antoni Comas, serà abocar-los al desastre i, a més, no salvar tampoc el glaçat Saló que es fa fins aquesta tarda a Montjuïc. El llibre pot tenir moltes estacions, però abans de pretendre volar amb alta velocitat cal cuidar la xarxa de rodalies.
Publicat a El Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada