Mentre dimarts vinent desembarca a Barcelona una nova macro-llibreria, la portuguesa Bertrand, no hi ha setmana que no es conegui el tancament d’un parell de petites ofegades pels deutes generats per un lamentable sistema de distribució i acabades de rematar per la tancada d’aixetes general que els bancs fan al comerç. Això si, en uns dies sentirem els portaveus de la Setmana del Llibre Català parlar de gran èxit de vendes i de participació. Per no furtar-los ni un bri d’aital èxit, el gremi de llibreters els ha dit que s’ho facin ells. El resum de tot plegat és ben simple: el llibre en català està en retrocés alarmant i imparable.
El perquè és senzill. No hi ha millor tasca de promoció i difusió del llibre català que la que fan les petites llibreries independents. D’elles depèn el gruix central de les vendes en català. Les grans ‘megastores’ no estan per promoure i difondre. El seu és un sistema de venda en massa i aquests resultats només els garanteixen els títols que venen avalats per un fort aparell de màrqueting editorial i mediàtic, cosa que en català existeix molt poc. A la FNAC o a El Corte Inglés no pots demanar que t’aconsellin sobre el darrer premi sant Jordi, com a molt et diuen on el trobaràs. És la seva manera d’entendre el negoci, i Així el que venen és, majoritàriament, castellà.
Però el llibreter de capçalera, que aconsella els lectors, que llegeix amb ells i que sovint assessora de franc a les editorials (gran favor que els fan), és una espècie en vies d’extinció. L’abusiva política de moltes distribuïdores els està colgant de llibres que no es venen i els ha buidat la caixa. Per postres, quan han anat al banc a demanar una pòlissa de crèdit per comprar més llibres, les benemèrites entitats els han dit que se’l pintin a l’oli. I tanquen portes. El Departament de Cultura està treballant en una línia de subvencions a les llibreries per la venda de llibres catalans a banda de vertebrar uns crèdits especials tendents a capitalitzar aquests negocis per reformar-los, modernitzar-los i, si cal, fusionar-se entre ells, però a la velocitat que cavalca la crisi potser hi arribaran tard.
I per adobar-ho, als organitzadors de la Setmana del llibre en Català no se’ls acut res més que enviar-la a Sant Cugat del Vallès, ben lluny dels llocs cèntrics, per on passa la gentada, no fos cas que algú comprés un llibre. La Setmana va néixer amb la idea clara de que el llibre sortís a buscar el lector. Aquesta hipòtesi només s’ha acomplert els primers anys, quan es feia a l’estació de Sants, i els dos anys que es va fer a la plaça de Catalunya de Barcelona. La resta d’edicions se les podrien haver estalviat. El festival en que la convertiran només farà que escenificar el patètic estat del llibre català. Amb aquesta perspectiva, i veient que han perdut tota influència al si de l’organització, el gremi de llibreters ha decidit abandonar la Setmana.
Que queda del prestigi que el llibre català tenia quan les condicions polítiques i socials eren molt més complexes? Un cadàver que ni tan sols és exquisit, un paquiderm industrial que no ha sabut o pogut adaptar-se als nous temps. Que es pot fer, implorar a les grans superfícies culturals que posin els llibres catalans a les lleixes d’ètnics (com algú ja fa amb els discos), a veure si així cola? Revisar l’antiquat i escandalosament car sistema de distribució? O passar-nos tots al castellà, és clar.
+
GENER SALICRÚ
El jove clarinetista de 26 anys és l’únic català que ha estat preseleccionat d’entre més de 3.000 candidats de 70 països, per formar part de l’orquestra simfònica de YouTube, la primera formació internacional clàssica gestada a través d’Internet. Salicrú, fill d’una nissaga de músics i format a l'Escola Superior de Música de Catalunya, te la possibilitat de participar al concert inaugural que la formació oferirà el dia 15 d’abril al Carnegie Hall de Nova Iork dirigida per Michael Tilson Thomas.
-
JOSÉ ÀNGEL BEL
Tothom te dret de defensar-se als tribunals si creu que hom ha actuat en contra seu de manera injusta o il•legal, també el govern d’Aragó per recuperar les peces d’art de les parròquies de la Franja, el que és ridícul és que el vicepresident i portaveu de l'executiu aragonès, José Ángel Biel,digui que acudeixen als tribunals civils perquè: "fins a la data, amb accions polítiques, poc s'ha aconseguit". Fins ara qui no ha volgut negociar políticament ha estat el seu govern, no el de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada