25/2/09

PERDENT L’ASSAIG

Primer round de les jornades que busquen revifar l’assaig en català amb un magre balanç: molt tractament i poc diagnòstic. Algun editor anuncia esforços per trobar els lectors perduts i uns autors reclamen atenció per les noves formes d’assaig, que no tot s’acaba en un pesat i acadèmic text argumental, encara que tot en la vida hauria de ser argumentació. Tornen Biblioteca Universal Empúries i llibres a l’Abast (Ed. 62), que mai no hauria d’haver desaparegut encara que només fos perquè el número 1 de va ser ‘Nosaltres els valencians’, obra fonamental en el pensament del segle XX, i es reforcen propostes com Arcàdia o Grans Idees (Tres i Quatre), petites potser, però no pas laterals.
Ara, sobre el perquè des de meitats dels vuitanta fins avui l’assaig en català ha estat desaparegut, no hi ha tesi clara; generalismes i respostes vagues, per no molestar, com sempre: que si l’assaig de pensament es llegeix en versió original (sic?), que si el sistema literari català està poc desenvolupat en alguns punts (demostració d’ignorància històrica), que si és el gènere més maltractat (evidència per la qual no cal fer cap jornada) o que la cultura catalana ha avançat molt poc en filosofia (discutible però probable). ‘La reflexió ha desaparegut als diaris, l’assaig reneix’, sentencia clarivident Fèlix Riera.
Però perquè ningú no ha dit que molts assagistes van colar desenes d’ avorrides tesis doctorals fins matar el lector, o que els editors se’n van desentendre inventant-se la ‘no ficció’, com si pogués ser un gènere, dins del qual s’hi ha entaforat de tot, o que els autors han preferit tancar-se a les torres d’ivori de les universitats enlloc de sotmetre’s a l’opinió pública?