18/2/09

DEMANAR LA LLUNA

Als Estats Units, Google va escanejar sense autorització un munt de llibres, fet pel qual els autors i editors americans li van presentar una demanda. Com que van veure que la perdrien, la totpoderosa companyia va arribar a un acord amb els interessats per indemnitzar-los. Ara CEDRO s’ha proposat seguir el rastre dels 15.600 autors i editors que en són socis per si n’hi ha algun de reproduït per Google sense permís, i cobrar, és clar. Això que fa poc semblava que era demanar la lluna en un cove, avui en dia, malgrat que la pirateria a Internet augmenta desaforadament, ja no és cap ximpleria. Potser algun dia tothom s’adonarà de que és més car plagiar que pagar.
Els que no demanen la Lluna en un cove, sinó que la fan, són els promotors d’una revista literària que porta el mateix nom, amb seu a Ontinyent i que està preparant el número 4 pel més d’abril. Es diu exactament així, La lluna en un Cove, i és un recull mensual de narracions de tots els estils, des de la ciència ficció a l’humor. Te autors fixos i, a la vegada, accepta que tothom li enviï els seus relats, que són seleccionats per l’editor. Com que, tot i ser a l’era d’Internet, aquesta és una publicació en paper i enquadernat rústec, us en podeu subscriure per 7 euros exemplar a: lallunaenuncove.cat. Al peu de la lletra (Barcelona), Geli (Girona), Mots (Vic) o Caselles (Lleida) són algunes de les llibreries on podeu trobar aquesta publicació.
L’Ernest Folch no ha anat a la lluna, per ara, però és l’editor català més veloç. Va fer 1h 45’ a la mitja marató de BCN. A la classificació va quedar lleugerament per damunt de la meitat. I això que era la primera que corria. Aquest si que és imparable.