Fins no fa massa anys un assassinat en ple dia i al mig d’un carrer de Barcelona era impensable. Aquestes coses aquí no passaven. La no presència del crim internacional era el darrer reducte de l’aïllacionisme de postguerra.
Ara la globalització ens ha portat turistes de samarreta, menjars rars i crims al pur estil napolità. Ja va advertir Roberto Saviano que Catalunya és un terreny abonat a la delinqüència internacional.
No vull dir amb això que la tràgica mort de Félix Martínez Touriño tingui res a veure amb l’èxit fulgurant de la novel•la negra a Barcelona, però és evident que tots plegats ens haurem d’acostumar a que, de tant en tant, hi hagi crims repugnants d’aquesta mena. Ho dic pels pobres vianants que encara deuen estar sota els efectes del xoc.
El que cal fer ara és resoldre amb rapidesa el cas. Si no podem aïllar-nos d’aquesta mena de crims que sempre havíem pensat d’altres països, com a mínim que la policia ens transmeti la sensació de que estem segurs.
Dit a El Món a RAC 1 el 10.02.09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada