Vincular la tragèdia d’Olot a la crisi amb la frivolitat amb que ho ha fet certa opinió pública, des de Internet a les barres dels bars, és un perillós prejudici. Pot ser una explicació d’un canvi de comportament, però mai el resultat necessari d’un fet. El llastimós crim múltiple d’ahir pot ser a causa d’una situació d’origen econòmic, però mai la conseqüència d’aquesta situació. Entendre-ho així és com interpretar que l’autor dels crims s’hi va veure forçadament empès per la mala situació econòmica i laboral; com si no hi hagués cap més sortida. Això, no només és una falsedat, sinó que crea alarma social.
Hi ha gent tan o més desesperada i no per això agafen una arma i es carreguen el primer hipotètic culpable de la seva situació que els surt al pas. Interpretar informativament que una cosa va estretament relacionada de forma seqüencial amb l’altra és una ximpleria.
El problema és com evitar-ho, és clar, perquè en l’imaginari de força gent la sortida endavant del criminal troba la justificació del desesper i la desempara d’aquesta cruel crisi que ens tenalla.
I si, la crisi és cruel i brama, però no per això es pot justificar la revenja.
Dit a El Món a RAC 1 el 16 de desembre de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada