Ni diada històrica ni demostració de modernitat: la posada en marxa a mitges del TGV Figueres París només respon a la necessitat d’utilitzar el túnel del Pertús per no haver de pagar una indemnització multimilionària a la concessionària que l’ha fet. Per què us penseu que no hi van anar ni reis ni presidents? A penes dos alcaldes necessitats de vots i gràcies.
És la trista realitat de l’alta velocitat espanyola: trens que corren molt, però que només connecten la perifèria amb el centre per reforçar l’estructura mental, econòmica, fàctica i política del tronat centralisme espanyol que, així, es vesteix d’una falsa modernor que fa riure.
Trens caríssims i de rendibilitat impossible per anar d’enlloc al no res.
I mentrestant, les úniques línies amb lògica econòmica, europea i rendible: la que ha d’unir Lisboa amb França passant per Madrid i Barcelona, i el corredor del mediterrani, ni se sap quan estaran llestes. Llavors si que hi aniran reis i prínceps.
Per una hora i escaig d’estalvi no calia tanta parafernàlia. París continua estant lluny de Barcelona, molt més lluny del que els quilòmetres indiquen.
Dit a El Món a RAC 1 el 20 de desembre de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada