El Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO) ha eliminat les ajudes de caràcter social de que disposaven els autor: el suport per materials, tractaments i serveis sociosanitaris i altres ajudes de cobertura assistencial. La sentència del Tribunal europeu sobre la còpia privada, que posa en entredit el finançament del 20% a través de la recaptació de la compensació per còpia privada prevista l’article 155 de la Llei de la Propietat Intel•lectual, ha deixat l’entitat que representa els escriptors, editors i traductors, sense ni cinc de calaix. Es mantindrà la teleassistència per als més grans de 70 anys i gràcies.
Explico això perquè ho sàpiguen tots aquells que es pensen que, amb els dos cèntims que pagaven de més per la compra de cd’s verges, els escriptors i artistes feien orgies amb drogues i sexe. Lamento informar-los que CEDRO destinava una bona part dels diners a despeses assistencials, les mateixes que tenen cobertes els treballadors per compte aliè, els qui la seva empresa els tenen subscrita una mútua laboral o els treballadors públics.
Els qui es rabegen per la victòria de la seva cobdícia comercial, egoisme o simple barra poden estar tranquils: podran seguir robant els drets d’autor i la propietat intel•lectual a milers d’artistes, tenen el vist-i-plau dels tribunals (quants jutges ho deuen fer també?).
En aquest país la ignorància acabarà matant la creació cultural. Ignorància al carrer, ignorància als despatxos executius i ignorància als hemicicles legislatius. Tots plegats veuen al creador com una nosa social a qui, en el millor dels casos, cal suportar donant-li alguna pastanaga perquè s’entretingui i no molesti. En el pitjor dels casos...prefereixo no dir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada