Els accionistes d’Arc de Berà han parlat per fi, ja els ha costat. Diuen que no poden acceptar el crèdit de la Generalitat perquè els bancs demanen un aval en metàl•lic que no tenen, insisteixen que només pagaran quan hagin venut Gran Via Llibres (un mausoleu de 3 milions d’euros pel qual està per veure quin preu real dóna el mercat), repeteixen que no volen anar a concurs de creditors i postil•len una informació sobre la que he de rectificar: són 405 mil euros, no 450 com vaig escriure erròniament en un article anterior, l’import de l’aval que afecta el local que es volen vendre.
Per la seva banda els advocats consultats pels editors, un dels despatxos més importants del país, els han assegurat que el conflicte te mala peça al teler. La situació està embarrancada sense remei i només els accionistes de l’Arc poden desencallar-la. Si, tal i com diuen al comunicat, no estan disposats a buscar un aval, hi ha moltíssimes possibilitats de que el conflicte acabi als jutjats; és a dir, eternitzat. Aquesta pot ser la fi de moltes petites editorials.
Arribats aquest punt és imprescindible una solució política d’alt rang per resoldre un conflicte que amenaça seriosament la pervivència del català com a llengua literària moderna i amb sortida comercial. O el president de la Generalitat tot sol, o un acord tàcit entre PSC i CiU, amb el suport d’ERC i IC, hauria de servir per forçar una sortida digna al problema abans no sigui massa tard. Si creuen realment en la importància estratègica i econòmica del sector editorial no poden dormir més a la palla.
Deixarem per un altre moment avaluar la satisfacció que els accionistes d’Arc han manifestat, al seu comunicat, per la feina que han fet des de 1971.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada