El pla de formació dels joves que ni estudien ni treballen ha de començar per fer a cada candidat aquesta pregunta: vols fer alguna cosa a la vida? Un cop resposta, govern i oposició s’adonaran que no cal discutir sobre si és una mesura electoralista o no, senzillament perquè no caldrà cap mena de mesura. Els ni-ni, no és que no vulguin fer res per rebentar el sistema, no és que la seva passivitat sigui una actitud revolucionària o neo-hippie. Els ni-ni s’haurien de dir no-no: No saben, no contesten.
O sigui que el problema no és formatiu ni electoralista; és social i cultural. D’unes generacions nascudes i crescudes sense disciplina familiar, rigor educatiu, valors culturals i responsabilitat social, que en podem esperar tret de que el 30 per cent dels seus integrants no sàpiguen ni que volen fer ni quin sentit te l’existència llevat de sobreviure vagarejant?
La culpa és molt negra i no la vol ningú, em deia l’àvia, però no tinc cap dubte: la culpa de l’existència dels mal dits ni-ni no és d’ells,és del conjunt de la societat adulta, començant per la família, que ha estat incapaç d’ensenyar-los en que consisteix això de viure.
Dit a El Món a RAC 1 el 2 de Novembre de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada