Caixa Laietana, organitzadora del premi Iluro de monografia històrica, intenta modernitzar un guardó que ha quedat obsolet avui en dia. Enguany ha actualitzat el jurat incorporant a Josep Maria Fradera i a Àngels Soler, ambdós fills d’antics membres del jurat. Però malgrat aquesta aposta, el nou jurat ha estat incapaç de respondre amb un gest de modernitat i premiar un treball dedicat a la història del rock i la cultura pop a Mataró que, segons que va reconèixer el propi portaveu del jurat, Antoni Pladevall, va estar considerat entre els dos finalistes i que permet conèixer un aspecte de la història de la cultura local molt poc difosa. El jurat va declarar el premi desert i va concedir un accèssit a: De la civitas d’Iluro a Alarona, entre la Tetrarquia i els Carolingis, de Joan Bonamusa. Això si, malgrat la fusió freda amb Caja Madrid, la continuïtat del premi no perilla, asseguren.
Per contra, en tan que arguments de màrqueting, els premis de novel•la no tenen per costum deixar-se deserts, prou que s’espavilen organitzadors i editors perquè no passi. Per això va causar sorpresa que el premi de novel•la Fiter i Rossell de la nit literària andorrana, que edita Columna, no s’atorgués a cap obra en la seva edició d’enguany. D’aquí a ben poc s’ha de lliurar el Carlemany. No sabem si hi ha prou originals presentats, o han calgut corredisses de darrera hora.
Per cert, cada dia hi ha més premis literaris que, sota l’aparença d’atorgar una quantiosa summa de diners per un llibre, exigeix al guardonat que els lliuri fins a dues novel•les, amés de la premiada, a canvi de la bossa de diners que li han donat en concepte de premi. Com és que un detall d’aquesta importància no consta a les bases?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada