Només amb l’esforç comú, la solidaritat i la integració sense importar la condició ni la procedència i bo i superant les jerarquies, es pot aixecar un castell humà. Les més de 60 colles que hi ha a Catalunya ho saben molt bé. I és d’esperar que, a partir d’avui, poc a poc, la resta del món ho vagi coneixent també.
Més enllà de la complexitat física i dinàmica d’aixecar una torre humana, tots aquests conceptes esmentats reforcen de forma filosòfica la singularitat de la identitat cultural catalana, que ho és també la nacional. Vull dir que, agradi o no i excepcions al marge, els catalans som així, i el reconeixement de la UNESCO ens fa a tots plegats, hagueu vingut d’on sigui. una mica més universals.
Fa dos cents anys, diuen que a Valls, un grup de persones van decidir unir esforços per aixecar castells. Mentre que en dos segles les torres han anat sempre una mica més amunt, el país ha fet tombs, marrades, anades i vingudes i així estem ara mateix.
Estaria bé que els candidats a presidir la Generalitat fessin seves les condicions humanes que la UNESCO ha vist en els castells. Terços amunt.
Dit a El Món a RAc 1 el 17 de Novembre de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada