Res a objectar ni en el jurídic ni en el polític a l’admissió a tràmit per part del Constitucional dels recursos contra la llei del Cine i el Codi de Consum, no penso perdre ni un segon en justificar el que no cal. La sentència sobre l’estatut dictada per un tribunal polític només pot portar conseqüències polítiques, tal i com ja s‘està veient amb els reglaments de l’ús del català per part d’algunes institucions.
I contra aquestes agressions polítiques, el conjunt dels partits democràtics haurien d’actuar políticament; ara mateix els que governen, i després els que ho facin a partir del dia 28; amb contundència, decisió i sense tacticismes. Ara, que ho facin ja és una altra cosa. Personalment no hi confio gaire.
Utilitzar la llengua i promoure la segregació lingüística des dels tribunals potser pot donar un cert rèdit al PP i a aquesta senyora que defensa no se quin poble, però la història els posarà al lloc que el correspon, un nom que no diré per evitar que em portin també als tribunals, doncs no estic etiquetat en castellà.
Per definir aquest nom el diccionari parla d’extingir una cultura.
Dit a El Món a RAC 1 l'11 de novembre de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada