Només sense mobilitat la vaga del 29-S pot arribar a tenir algun èxit, encara que sigui a la premsa internacional o per mor de l’emprenyada dels usuaris. Bonica forma la dels sindicats d’actuar en defensa dels interessos dels ciutadans, treballadors tots els que no estan en atur.
Sense vols a l’estranger, sense trens de mitjana i llarga distància i amb quatre rodalies de mala mort que obligaran als usuaris a anar com si dels trens a Auswitch es tractés, els sindicats indiquen ben clarament tres coses: a) que saben que la convocatòria de vaga serà un fracàs, b) que només els interessa perjudicar el ciutadà i, pel caos, obtenir ressò internacional i c) que demanen la complicitat dels sindicats gremials, importants al sector dels transports públics, i quina actitud rebentista ha estat sovint desqualificada pels sindicats, dits, de classe. De classe que no utilitza el transport públic, és clar.
Obvio dir el qualificatiu que crec que es mereix aquesta actitud per no trobar-me punxades les rodes de la bici el dia 29, però perquè m’entengui tothom, algú ha dit que, si no s’atura el país per la via civil, s’ha d’aturar per la via...ja sabeu.
Dit a El Món a RAC 1 el 21 de Setembre de 2010
1 comentari:
càspita! rotllet crispadillu del grup godó
Publica un comentari a l'entrada