Com la traïció amatòria del cèlebre bolero homònim, així ha actuat el Ministerio de Cultura quest agost amb una línia de subvencions a editorials. El motiu de tal circumstància ratlla el ridícul, però ha donat força ensurts i potser fins i tot algun incaut hi haurà caigut de quatre grapes. En plena era 2.0 que permet agilitzar els tràmits burocràtics gràcies a l’anomenada ‘administració digital’, el Ministerio de Cultura no accepta els documents electrònics que emet la Tresoreria de la Seguretat Social; és a dir, els seus col•legues del Ministerio de Sanidad. Increïble. I qui no s’ha assabentat a temps d’aquest detall, pot perdre la subvenció.
La cosa ha anat així. Cultura aprova una línia de subvencions editorials i demana als beneficiaris que aportin un seguit de documentació que certifiqui que estan al dia amb Hisenda i amb la Seguretat Social. Les editorials demanen aquests documents via electrònica, els remeten a Cultura i, ai las, ben entrat l’agost reben una carta postal certificada, pur neorealisme, dient-los que no accepten els documents digitals perquè no porten la firma (i una pòlissa no?). La firma de qui, es pregunten els afectats; de la ministra? Prou feina te fent campanya a Madrid.
Hi ha editors que, previnguts o escaldats, van anar a Correus a buscar la carta abans de vacances i han pogut resoldre l’incident sense més; però, i els que van marxar de vacances el dia 31 de juliol i no van tornar fins ahir? Correus haurà retornat el certificat a Cultura, i el termini haurà expirat. Que passarà? HI haurà pròrroga? O l’agostia i traïció amb que ha actuat el Ministerio és una jugada per estalviar-se uns bons diners, que amb l’austeritat actual ja els anirà més que bé?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada